skip to Main Content

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2043-28.4.1995

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL

DECRET

135/1995  de  24  de  març    de  desplegament  de  la Llei 20/1991,  de 25  de novembre, de promoció de   l’accessibilitat  i de supressió de barreres arquitectòniques, i  d’aprovació del Codi d’accessibilitat.

La  Llei  20/1991,  de  25 de  novembre,  de     promoció  de  l’accessibilitat  i  supressió de barreres    arquitectòniques,   modificada  pel   Decret  legislatiu  6/1994,  de  13  de    juliol disposa  que  el  Govern  de la  Generalitat   haurà  d’aprovar  un  Codi  d’accessibilitat que refongui  totes  les  normes  dictades   en   matèria  i, alhora,  faculta  el mateix Govern i els consellers competents per efectuar el desplegament reglamentari.

Per  raons  tècniques i d’eficàcia, s’ha considerat convenient unificar refosa i desplegament  en una sola norma, la qual cosa facilita també la tasca dels operadors jurídics i professionals  i  reforça  les  garanties  dels  sectors  afectats  respecte  a  l’aplicació de la norma, aclarint i ordenant  un  conjunt  de  disposicions  de  diversa  índole,  disperses i,  de vegades,  difícils d’harmonitzar.

El  Projecte  s’ha   estructurat   seguint   parcialment   la sistemàtica de la Llei 20/1991,però incorporant-hi, a més,  altres  aspectes  poc  desenvolupats en aquesta. El Decret es compon  d’onze capítols, tres disposicions addicionals, dues disposicions derogatòries, una disposició transitòria  i dues disposicions  finals.  Juntament   amb  aquesta  part dispositiva,  el Decret  opta  per  detallar  els  aspectes  més  tècnics de la disposició en diversos annexos.

El   capítol   primer,  sota   la  denominació de disposicions  directives, recull un conjunt de  conceptes  generals necessaris  per  a  la  concreció i  delimitació de les normes que després es despleguen.   Els capítols   segon,   tercer   i   quart  contenen  les  disposicions  sobre els diferents   tipus  de   barreres  arquitectòniques, les urbanístiques, les de l’edificació i les de transport.  Aquests capítols  es  complementen amb els corresponents annexos, que detallen les especificacions tècniques aplicables.

Les  barreres a la  comunicació,  els criteris d’ actuació de les quals es recullen al capítol  5,  mereixen  una  consideració  especial,  ja  que  respecte  a elles es refon i es desenvolupa un  dels  aspectes   més innovadors  de  la    Llei, on  es  concreta el seu vessant de promoció de l’accessibilitat.

El Capítol   6   refon   les  normes dictades sobre la targeta d’aparcament per a vehicles que   portin persones amb disminució,  tot i que modifica  determinats  aspectes  de procediment.  Per  la seva  banda,  el  capítol  7  regula  l’acció  de  fonament en matèria d’accessibilitat i supressió  de   barreres i,   obeint  el  mandat  parlamentari,  crea el fons per la supressió de barreres arquitectòniques i la dotació d’ajudes tècniques.

El  capítol  8  es dedica a les mesures de  control  i  seguiment,  que  s’efectuarà, mitjançant   el   conjunt   d’actuacions   que   el    Decret   regula,    per   les   diferents   administracions públiques  segons l’àmbit de les respectives competències.  El capítol   9, per  la  seva  part, refon   totes  les  normes existents  sobre  els  òrgans  de  participació  dels  diversos sectors implicats   o   afectats,   tant   públics   com   privats,  en   els   diversos  àmbits  en  què   es desenvolupen    les     actuacions   en    matèria   d’accessibilitat  i     supressió   de  barreres arquitectòniques.

Els darrers capítols regulen la simbologia i el  regim  sancionador.   El símbol internacional  d’accessibilitat   es   recull   al   capítol  10,   que es complementa amb un annex descriptiu.   Finalment,   el  capítol  11  regula  el  règim  sancionador  d’acord   amb  els  principis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim   jurídic  de  les administracions públiques i  del  procediment administratiu  comú  i també amb  el que estableix el  Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol,  aprovat en  virtut  de  l’habilitació  efectuada  per  la   Llei 2/1994, de 24 de març,  de  bases  de  delegació  en  el Govern  per   a l’adequació de les lleis de Catalunya a  l’ esmentada Llei 30/1992, i d’acord  també   amb  el Decret 278/1993, de 9  de  novembre,  sobre  el procediment  sancionador  d’ aquesta   aplicació  als  àmbits  de competència de la Generalitat.

Per  tant,   amb    els   informes   del    Consell    General    de   Serveis Socials,  del Consell Sectorial d’Atenció  a  Persones   amb  Disminució,  de  la   Comissió de Govern Local, del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques i vist el dictamen  de la   Comissió  Jurídica   Assessora, en aplicació de la Llei 13/1989, de 14 de  desembre, d’organització,  procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat,  a  proposta dels consellers  de  Benestar  Social  i  de  Política  Territorial i Obres Públiques i d’acord amb el Govern,
DECRETO

CAPÍTOL 1
Disposicions directives

Article 1
Objecte
En   aplicació  de  la   Llei 20/1991,  de 25 de novembre de promoció de l’accessibilitat i de   supressió de  barreres arquitectòniques,  és objecte  d’aquest    Reglament   el desplegament d’aquesta, així  com l’aprovació de  la refosa  de  les  normes  reglamentàries  dictades   per  garantir a les persones amb mobilitat  reduïda o qualsevol altra limitació l’accessibilitat  i la  utilització  dels  béns  i  serveis  de  la societat   i   també   promoure  la utilització  d’ajudes  tècniques  adequades  que  permetin  millorar  la   qualitat  de  vida   d’aquestes    persones,  mitjançant   l’establiment   de   les   mesures de  foment i de control en el compliment  de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial

Article 2
Àmbit d’aplicació
El  que   disposa  aquest    Reglament  és  d’aplicació  a  les  actuacions  que  es  realitzin  a Catalunya en  matèria  d’urbanisme,  edificació,    transport  i  comunicació,   per  qualsevol persona, sigui individual o física o bé jurídica, pública o privada.

Article 3
Persona amb limitacions o mobilitat reduïda
3.1    S’entén per persona amb  limitacions  aquella que temporalment  o  permanentment té limitada la capacitat d’utilitzar el medi o relacionar-s’hi.
3.2    S’entén  per  persona  amb mobilitat reduïda aquella que  té   limitada temporalment o permanent la possibilitat de desplaçar-se.

Article 4
Barreres arquitectòniques
4.1    Als efectes d’aquest   Reglament,  s’entén   per barreres  arquitectòniques  tots aquells  impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones.
4.2    Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:
Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU).  Són  aquelles  que es troben a les vies i als espais lliures d’ús públic.
Barreres  arquitectòniques en l’edificació  pública o  privada  (BAE).  Són  aquelles  que es troben a l’interior dels edificis o en el seu accés.
Barreres arquitectòniques en els transports  (BAT).  Són  les que  es  troben  en el transport.

Article 5
Barreres en la comunicació
5.1    De  conformitat   amb   el   que   estableix   l’article   3  de  la  Llei  20/1991, de 25 de novembre,  de   promoció  de  l’accessibilitat   i   supressió  de   barreres   arquitectòniques, constitueixen   barreres  en  la  comunicació  als  efectes  d’aquest   Reglament  tots aquells impediments per  a l’expressió i la recepció de missatges, sigui per comunicació directa o a través dels mitjans de comunicació, siguin o no de masses.
5.2    Als efectes d’aquest Reglament, s’ha d’entendre  com a  mitjans  de comunicació tant   aquells  que  tenen  per  finalitat   la  comunicació  personal   individualitzada,  com telèfon,  telègraf,  fax  o  qualsevol  altre  mitjà o instrument  electrònic, informàtic o telemàtic, com aquells  que tenen  per  finalitat  la  comunicació  de masses,  com premsa, ràdio, televisió i altres.

Article 6
De l’accessibilitat
6.1    Als   efectes  d’aquesta   disposició,  s’entén   per   accessibilitat   la  característica  de l’ urbanisme, l’edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permet a  qualsevol persona la seva utilització.
6.2    Als   efectes   de   l’accessibilitat  i   la   supressió   de   barreres   arquitectòniques  en l’edificació,   es   consideren   tres tipus  d’espais,  instal•lacions o serveis en funció del seu nivell d’accessibilitat   per a persones amb mobilitat reduïda:  els adaptats, els practicables i els convertibles. La tipologia esmentada s’aplicarà  també  en l’ urbanisme i en el transport.
6.3    Un espai, una instal•lació o un  servei es considera adaptat si s’ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació.
6.4    Un espai, instal•lació o un servei es considera practicable quan,  sense ajustar-se a tots els requeriments abans esmentats, això no n’impedeix la utilització  de forma autònoma per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació.
6.5    Un espai, una instal•lació o un servei és  convertible  quan,  mitjançant  modificacions d’escassa entitat i baix cost que no afectin a la seva configuració essencial, pot transformar-se, al menys, en practicable.

Article 7
Vies i espais lliures d’ús públic
7.1 Es consideren vies i espais lliures d’ús  públic  als  efectes  de barreres
arquitectòniques urbanístiques i en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament:
Els que formen part del domini públic i són destinats a l’ús o al servei públic.
Els que formen part de béns de propietat privada, susceptibles de ser utilitzats pel públic en general  amb  motiu  de  les  funcions  que hi  desenvolupa  algun ens públic, directament o indirectament.
Els  que  formen  part  de béns  de  propietat  privada afectes a alguna servitud a l’ús públic.
7.2    També  es  considera  espai  lliure d’ús públic  aquell  susceptible  de  ser utilitzat  pel públic  en  general,  sigui o no  sigui  mitjançant  el  pagament  d’un preu,  quota  o  similar.

Article 8
Edificis públics, privats i espais comunitaris
8.1    Es consideren edificis públics als efectes de barreres arquitectòniques en l’edificació i en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament:
Els que estan afectes a un servei públic.
Els  que pertanyen  privativament a  l’Estat, la Generalitat, entitats locals o altres entitats de caràcter públic o amb participació majoritària de caràcter públic.
8.2    Es consideren edificis privats els que pertanyen a persones particulars, individualment o col•lectivament.
8.3    Es considera  que un edifici  de  titularitat  pública  o  privada és destinat a l’ús públic quan un espai, instal•lació o servei  d’aquest és susceptible de ser utilitzat per una pluralitat indeterminada  de persones  per a la  realització  d’activitats d’interès social o pel públic en general.
8.4   Es consideren espais d’ús comunitari aquells que estan  al servei d’un conjunt d’espais privats i a disposició dels seu usuaris.

Article 9
Mitjans de transport
Es  consideren  mitjans de  transport  als  efectes d’aquest Reglament tots aquells que tenen per finalitat el  transport  de persones  i reben un preu o taxa com a contraprestació.  També els vehicles privats que transporten, habitualment, persones amb mobilitat reduïda.

Article 10
Ajudes tècniques
Als efectes del present  Reglament,  s’entén  per  ajuda  tècnica tot mitjà que, actuant com a intermediari  entre  la persona amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació i l’entorn, possibiliti l’eliminació de tot allò que  per la seva existència, característiques o mancança li dificulta l’autonomia individual i, per tant, l’accés al nivell general de qualitat de vida.
CAPÍTOL 2
Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU)

Article 11
Planificació i urbanització d’espais urbans adaptats
11.1    La planificació i  urbanització  de les vies públiques, dels parcs i d’altres espais d’ús públic s’ha d’efectuar de manera que resultin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda.
11.2    Als efectes de l’apartat anterior,  els plans generals  d’ordenació  urbana,  les normes subsidiàries i d’altres instruments de planejament i execució que els despleguen, i també els projectes   d’urbanització   i   d’obres   ordinàries,   hauran  de  garantir  l’accessibilitat  i  la utilització  amb caràcter general dels espais d’ús públic i no seran aprovats si no s’observen les determinacions i els criteris bàsics establerts en la  Llei  20/1991, de 25 de novembre, de promoció   de   l’accessibilitat   i   supressió   de  barreres  arquitectòniques,  i  els preceptes d’aquest Reglament.

Article 12
Adaptació d’espais urbans existents
12.1    Les   vies   públiques,   els parcs  i els  altres  espais  d’us públic existents i també les respectives  instal•lacions  de  serveis i  mobiliari  urbà,  seran  adaptats  gradualment  en  la forma que determina el present Reglament.
12.2    Als  efectes  del  que  estableix  l’apartat anterior, els ens locals han d’elaborar plans especials  d’actuació,   per   tal  d’adaptar  les vies   públiques,  els parcs i altres espais d’ús públic a les normes establertes en el present Reglament.
12.3    Per  a  la finalitat  prevista  en  aquest  article,  els  projectes de pressupostos dels ens públics  han de  contenir  en  cada  exercici  econòmic  les  consignacions necessàries per al finançament d’aquestes adaptacions.

Article 13
Condicions mínimes d’accessibilitat
13.1    Una   via  pública  o  un  tram   d’aquesta  es  considera    adaptada   si  compleix  les condicions d’accessibilitat següents:
Constitueix   un   itinerari   adaptat   de   vianants   o  mixt de vianants i vehicles, segons els requeriments de l’apartat 1.1 de l’annex 1.
Els   elements   d’urbanització   d’aquest    itinerari    estan   adaptats,   segons  l’apartat 1.2 de l’annex 1.
El  mobiliari  urbà   accessible  des   d’aquest itinerari  és   adaptat,  segons   l’apartat 1.3 de l’annex 1.
13.2    Un espai d’ús públic  es  considera adaptat  si reuneix  les condicions d’accessibilitat següents:
Disposar  d’un  itinerari  adaptat  que  permet  un   recorregut  pel  seu   interior i l’accés als elements singulars de l’espai i als serveis higiènics, segons les prescripcions de l’apartat 1.1 de l’annex 1.
Els elements  d’urbanització  que  formen  part  de l’ esmentat itinerari són adaptats, segons les prescripcions de l’apartat 1.2 de l’annex 1.
El mobiliari  urbà  és adaptat,  segons les prescripcions de l’apartat 1.3 de l’annex 1 i el que preveu l’article 16.
13.3    Es    considera    element   d’urbanització    qualsevol    component    de    les   obres d’urbanització   entenent   per   aquestes  les   referents   a   la   pavimentació,    sanejament, clavegueram,   distribució  d’energia elèctrica,  enllumenat públic,  proveïment i distribució d’aigua,    jardineria   i   totes   aquelles  que  materialitzen  les  indicacions de plantejament urbanístic.
13.4    S’entén  per  mobiliari  urbà  el  conjunt   d’objectes   existents  a les vies i als espais lliures públics,   superposats o   bé adossats en els elements d’urbanització o de l’edificació, de manera que la seva modificació o trasllat   no generi alteracions substancials, com poden ser semàfors,   pals de senyalització   i   similars,   cabines  telefòniques,   fonts   públiques, papereres, veles, marquesines, quioscs i qualsevol altre de naturalesa anàloga.
13.5    Hom   ha   d’entendre   per itinerari   aquell àmbit  o   espai   de   pas  que permet un recorregut urbanitzat continu que relaciona els diferents espais d’ús públic i edificacions de l’entorn i que permet accedir-hi.

Article 14
Itineraris
14.1    El disseny i el traçat dels  recorreguts  d’ús públic o comunitari destinats al trànsit de vianants   es   realitzen   mitjançant   itineraris   de   vianants   que  resultin  adaptats  en  les condicions establertes a l’annex 1.
14.2    Podran   quedar   exempts   del que preveu  l’apartat anterior aquells itineraris que en tinguin d’alternatius, i el cost d’execució dels quals   com  a  adaptats sigui superior en més d’un 50% al cost com no adaptat.
14.3    Es pot admetre la substitució de  l’itinerari  de vianants  adaptat  per un itinerari mixt adaptat en aquells trams en què el cost d’execució de l’itinerari de  vianants  adaptat  superi en mes d’un 50% el cost d’un itinerari mixt adaptat. En els punts de connexió entre ambdós itineraris,  s’ha  de  poder  estacionar  un   vehicle  en   l’espai  equivalent   al   d’una  plaça d’estacionament adaptada, en les condicions previstes en l’apartat 1.2.7 de l’annex 1.
14.4    La   previsió   d’itineraris   adaptats   en   nuclis urbans existents i en indrets naturals protegits  pot   admetre   solucions   alternatives   sempre   que  el projecte sigui aprovat per l’organisme competent en aquesta matèria.
14.5    La   comunicació   vertical entre espais d’us públic es realitza, com a mínim, amb un element adaptat.
14.6    Les escales d’ús públic, com a elements utilitzables  per  determinades persones amb limitacions,   han   de   ser   adaptades  en  les   condicions   establertes en l’apartat 1.2.4 de l’annex 1.

Article 15
Aparcaments
15.1    Els   aparcaments   es consideren  adaptats quan reuneixen les condicions previstes a l’apartat 1.2.7 de l’annex 1.
15.2    En les zones d’aparcament que serveixin  específicament a equipaments i espais d’ús públic,  es reservaran   permanentment,  tant  a  prop  com  sigui  possible  dels  accessos de vianants, places adaptades en la proporció següent:
Fins a 200 places: 1 plaça adaptada cada 40 places o fracció.
De 201 a 1000 places : 1 plaça adaptada més cada 100 places o fracció.
De 1001 a 2000 places: 1 plaça adaptada més cada 200 places o fracció.
15.3    Les zones d’aparcament han de tenir un itinerari de vianants  adaptat  que comuniqui les places reservades amb la via pública.

Article 16
Mobiliari urbà
16.1    En cada  espai públic adaptat, com a mínim un element del mobiliari urbà per a cada ús diferenciat ha de ser adaptat en les condicions establertes a l’apartat 1.3 de l’annex 1.
16.2    L’itinerari  d’apropament  a  aquests  elements de mobiliari  ha  de ser adaptat, en les condicions establertes a l’apartat 1.1 de l’annex 1.

Article 17
Senyalització
17.1    Han de  senyalar-se  permanentment  amb el símbol internacional d’accessibilitat, de manera que siguin fàcilment visibles:
Els itineraris de vianants adaptats quan n’hi hagi d’alternatius no adaptats.
Els itineraris mixtos de vianants i vehicles adaptats quan n’hi hagi d’alternatius no adaptats.
Les places d’aparcament adaptades.
Els serveis higiènics adaptats.
Els elements de mobiliari adaptats que, pel seu ús o destinació necessitin senyalització.
Les parades de transport públic adaptat.
17.2    El  símbol  internacional  d’accessibilitat,  indicador  de  la no-existència de barreres arquitectòniques  o  de  comunicació,   s’instal•larà en tots els transports públics que tinguin aquesta   característica,  així  com  en  els  edificis  d’us  públic   sempre  que  no  s’hagi  de perjudicar el valor cultural d’un immoble.
En l’annex 6 es recullen els logotips homologats dels símbols d’accessibilitat.

Article 18
Serveis higiènics
18.1    Els   serveis   higiènics   es   consideren   adaptats quan reuneixen les condicions que estableix l’apartat 1.2.8 de l’annex 1.
18.2    Els   serveis   higiènics  d’us  públic  han  de  disposar,  com  a mínim, d’una cambra higiènica adaptada.

 

CAPÍTOL 3
Disposicions sobre barreres arquitectòniques a l’edificació (BAE)

Article 19
Accessibilitat exigible als edificis d’ús públic
19.1    La construcció, l’ampliació i la reforma dels espais, instal•lacions o serveis propis de les  edificacions  de titularitat  pública o privada destinades a un ús públic, segons el quadre de  l’apartat   2.1  de   l’annex   2,  s’efectuaran   de   manera  que resultin adaptats per a les persones   amb   limitacions   i   s’ajustaran   al  contingut  del present capítol i de l’annex 2 d’aquesta   disposició,   els   quals   comprenen   les   normes arquitectòniques bàsiques que contenen les condicions  a què s’hauran d’ajustar els projectes i les tipologies d’edificis  als quals   aquestes   s’aplicaran,   tal   com   preveu l’article   6.2  de  la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
19.2    Els espais, les instal•lacions i els serveis d’ús públic que formin part d’un edifici d’ús privat,   els quals  no estiguin inclosos al llistat d’usos de l’apartat 2.1 de l’annex 2 d’aquest Reglament,  han  d’ajustar-se  a  les previsions establertes pels edificis d’ús privat en aquest capítol.
19.3    Un espai,  una instal•lació  o  servei  propi  d’una  edificació d’ús públic es considera adaptat si reuneix les condicions mínimes d’accessibilitat contingudes en aquest capítol i en l’annex 2.   Igualment,  els   itineraris   i   els   elements   de  l’edificació  que  hagin  de  ser accessibles han de complir els requisits mínims establerts a l’ esmentat annex.
19.4    La reglamentació que en matèria d’accessibilitat s’estableixi per a un ús específic de l’edificació tindrà caràcter de norma complementària d’aquest Reglament.
19.5    Han de fer-se adaptats els edificis amb motiu de l’ampliació d’espais ja existents, els quals   estiguin   inclosos   en el quadre de l’apartat 2.1 de l’annex 2 del present Reglament, sempre que les  obres a realitzar afectin  un 10% o més de la superfície inicial de l’edifici o bé  quan   se’n canviï  l’ús.  Per  al càlcul del  10%   s’han  de computar les obres d’aquesta naturalesa   efectuades   durant   els   cinc   anys   anteriors   a   la   sol•licitud de la llicència corresponent.
19.6    Quan   les   obres   de   reforma   d’espais   afectin  la   configuració   dels   elements d’edificació referits al quadre 2.1 de l’annex 2, han de fer-se adaptats.
19.7    Seran, com a mínim, practicables aquells elements dels edificis a ampliar o reformar inclosos   al   que   preveu   l’apartat   anterior quan l’adaptació requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats.
19.8    Als   efectes   del   que   preveu   l’apartat anterior, s’entendrà  que requereix mitjans tècnics o econòmics   desproporcionats   quan  el  pressupost de les obres  a realitzar per fer adaptat un espai, instal•lació o servei d’una edificació sigui superior en un 50% a aquell que resultaria   de   les   obres   a  realitzar en cas de fer-les practicables. En qualsevol cas, en el projecte previ caldrà justificar la diferència del cost.
19.9    El que es disposa en aquest article no serà d’aplicació en aquells edificis o immobles declarats   béns   culturals d’interès nacional o inclosos en els catàlegs municipals d’edificis de valor   històrico-artístic   quan les modificacions necessàries comportin un incompliment de la normativa específica reguladora d’aquests béns històrico-artístics.

Article 20
Accessibilitat des de l’exterior i mobilitat vertical als edificis d’ús públic
20.1    Com a mínim, una de les entrades des de  la via pública a l’interior de l’edificació ha de ser accessible.
20.2    En el supòsit d’un conjunt d’edificis,  almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública,  ha de complir les condicions  establertes per als itineraris adaptats o practicables, segons el cas, que disposa el present Reglament.
20.3    En  els casos  en què  existeixi  un  accés alternatiu per  a les persones amb mobilitat reduïda, aquest no pot tenir un recorregut superior a sis vegades l’habitual,  ni  el seu ús pot condicionar-se a autoritzacions expresses o altres limitacions.
20.4    La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal•lacions o serveis  comunitaris en  edificis  d’us  públic  ha  de  realitzar-se, com a mínim, mitjançant  un element adaptat o practicable, segons el cas.
20.5    Les  escales  d’ús  públic  han  de  ser  adaptades  i  han d’ajustar-se a les condicions establertes en l’apartat 2.4.2 de l’annex 2.
20.6    Els bucs dels ascensors han de tenir les mides  suficients  per permetre la instal•lació d’un ascensor adaptat o practicable,  segons les condicions  establertes en els apartats 2.2   i 2.3 de l’annex 2.

Article 21
Mobilitat horitzontal entre espais, instal•lacions o serveis comunitaris en edificis d’ús públic
21.1    La   mobilitat   o   comunicació   horitzontal   entre   espais,   instal•lacions  o serveis comunitaris   en   edificis   d’ús   públic   ha   de  permetre el desplaçament i la maniobra de persones   amb   limitacions.  A  aquests  efectes,  com  a  mínim  les portes  interiors   i  els passadissos han d’ajustar-se a les condicions establertes a l’annex 2.
21.2    Altrament, ha d’haver-hi un itinerari interior adaptat o practicable, segons el cas, que possibiliti   l’apropament   als elements   d’ús  públic  en  les  condicions  establertes per als itineraris en aquest Reglament.
21.3    Els desnivells  que poguessin existir  se salvaran mitjançant rampes adaptades, en les condicions que estableix l’annex 2.

Article 22
Serveis higiènics
Els   serveis   higiènics   d’ús   públic   disposaran,   com  a  mínim, d’una cambra higiènica adaptada que ha d’ajustar-se al que preveu l’apartat 2.4.3 de l’annex 2.

Article 23
Vestidors
Els vestidors   d’ús   públic   han   de  disposar,  com  a  mínim, d’una peça adaptada, en les condicions previstes a l’apartat 2.4.5 de l’annex 2.

Article 24
Dormitoris
24.1    Els  serveis residencials  d’ús  públic amb dormitoris, en disposaran d’ adaptats en la proporció mínima de places següents:
De 50 a 100 places residencials: 2 places adaptades.
De 101 a 150 places residencials: 4 places adaptades.
De 151 a 200 places residencials: 6 places adaptades.
Més de 200 places residencials: 8 places adaptades.
Quan l’establiment  residencial  tingui finalitat assistencial, en tot cas, ha de disposar com a mínim d’una plaça adaptada.
24.2    Un  dormitori   es  considera adaptat si reuneix les condicions establertes en l’apartat 2.4.4 de l’annex 2.

Article 25
Mobiliari
25.1    Com   a   mínim,  un  lement de mobiliari d’ús públic per a  cada ús diferenciat ha de ser adaptat en les condicions establertes a l’apartat 2.4.6 de l’annex 2.
25.2    L’itinerari  d’apropament  a  aquests  elements  de  mobiliari  ha de ser adaptat en les condicions establertes a l’apartat 2.2 de l’annex 2.

Article 26
Aparcaments
26.1    Els garatges  o  aparcaments  d’ús públic,  siguin exteriors o interiors, que estiguin al servei  d’un  edifici  d’ús públic,  hauran  de  reservar places d’estacionament per a vehicles que  s’utilitzin  per  a  trasllat  de  persones  amb  mobilitat reduïda,  i hauran de complir les característiques següents:
Proximitat màxima als accessos per a vianants.
Estar degudament senyalitzades.
Tenir les dimensions mínimes previstes a l’apartat 2.4.1 de l’annex 2.
Disposar d’accessos en les condicions previstes a l’apartat 2.4.1 de l’annex 2.
26.2    El   nombre   mínim  de  places a reservar, amb les característiques esmentades, és el següent:
De 10 a 70 places: 1 plaça adaptada.
De 71 a 100 places: 2 places adaptades.
De 101 a 150 places: 3 places adaptades.
De 151 a 200 places: 4 places adaptades.
Per cada 200 places més: 1 plaça adaptada.
Més de 1000 places: 10 places adaptades.
26.3    Els edificis  destinats  a  hospitals,  clíniques,  centres  d’atenció primària, centres de rehabilitació i de dia, que no disposin d’aparcament d’ús públic, tindran a la via pública i al més a  prop  possible de l’accés una plaça adaptada reservada, com a mínim, per a persones de mobilitat reduïda.

Article 27
Accessibilitat als edificis d’ús privat de nova construcció que, amb caràcter obligatori, disposin d’ascensor
27.1    Els  edificis  d’ús  privat de nova  construcció  que,  en  aplicació de les disposicions que  ho   estableixin,  hagin  de  tenir  ascensor,  hauran  de  complir   els  requisits   mínims d’accessibilitat següents:
Han  de  disposar  d’un itinerari  practicable  que  uneixi  les  entitats  o  habitatges  amb les dependències  d’us  comunitari  que estan al servei d’aquells, en les condicions establertes a l’apartat 2.3 de l’annex 2.
Han de disposar d’un itinerari  practicable  que  uneixi l’edificació amb la via pública i amb edificacions o  serveis  annexos  d’ús comunitari,  en  les condicions establertes en l’apartat 2.3 de l’annex 2.
27.2    S’entén  per  itinerari  practicable  als efectes d’aquest article aquell en què es donen les condicions  d’accessibilitat  exterior,  mobilitat  interior  i  mobilitat  vertical previstos a l’apartat 2.3 de l’annex 2.
27.3    Els espais  destinats  a  aparcament  d’ús privat, de 40 places o més, han de disposar, com a mínim, d’un itinerari practicable que els uneixi amb la via pública.

Article 28
Accessibilitat als edificis d’ús privat de nova construcció que no disposin d’ascensor
28.1    En  edificis  de  nova  construcció,  llevat d’habitatges  unifamiliars, que  tinguin una alçada  superior  a  planta  baixa i pis i  que,   en virtut  de les  disposicions  d’aplicació,  no estiguin   obligats    a  la   instal•lació  d’ascensors,  s’han  de  disposar   les  especificacions tècniques  i  de disseny  que facilitin la possible instal•lació d’un ascensor practicable en les condicions  previstes a l’apartat  2.5 de l’annex 2.  Els altres elements comuns han de reunir els requisits de practicabilitat previstos a l’article anterior.
28.2    Pel  que  fa a les  obres de  reparació  sobre  edificis  que, com a mínim,  disposin  de planta baixa i pis, els quals s’hagin construït abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/1991, de 25 de novembre  (5.12.1991),  no es  consideraran de nova construcció si no es produeix canvi d’ús en alguna entitat situada per sobre de la planta baixa.
28.3    Per  a  l’aplicació  de  l’annex 2,  als efectes d’aquest article, i en el supòsit d’entitats amb  desnivells  interiors,  es comptabilitzarà,  a efectes  de l’alçada del nombre de plantes, aquella que tingui l’accés situat a més alçada.
28.4    Els  espais  destinats  a  aparcament  d’ús privat  de 40 places o més han de disposar, com a mínim d’un itinerari practicable que els uneixi amb la via pública.

Article 29
Reserva d’habitatges per a persones amb disminució per mobilitat reduïda
29.1    De   conformitat   amb   l’article   45   de   la   Llei 24/1991,  de  29 de novembre, de l’habitatge,  les programacions  anuals  de  promoció pública d’habitatge faran reserva d’un 3 %  del  volum  total  per destinar-lo  a  satisfer  la  demanda del col•lectiu de persones que tenen  la  declaració legal  de disminució perquè  tenen reduïda de forma permanent la seva mobilitat.  Igualment,  els promotors  privats  d’habitatges  de  protecció  oficial   hauran de reservar  la proporció  mínima  establerta en les disposicions reguladores dels habitatges de protecció  oficial  a   excepció  dels  habitatges  promoguts  per  cooperatives,  en  règim de comunitat de propietats, o bé per a ús propi.
29.2    Els  edificis  en els  quals existeixin  habitatges reservats en aplicació del que preveu l’article anterior ha de complir les següents condicions d’accessibilitat:
Ha  de  tenir adaptats  els interiors i complir, per la  seva adaptació, les previsions tècniques establertes a l’apartat 2.4.7 de l’annex 2.
Han de  disposar d’un  itinerari  adaptat  que uneixi  els habitatges reservats amb l’exterior i amb les  dependències  d’ús  comunitari  que   estiguin   al seu   servei,  en   les   condicions establertes a l’apartat 2.2 de l’annex 2.
Han   de disposar   d’un itinerari   adaptat, que   uneixi l’edificació amb la via pública i amb edificacions   o serveis   annexos  d’ús comunitari, en les condicions establertes en l’apartat 2.2 de l’annex 2.
29.3    L’òrgan   competent   del   Departament  de  Política  Territorial  i   Obres Públiques comunicarà la qualificació provisional, en el termini d’un mes a  partir de la seva concessió al Departament de Benestar Social, el qual informarà els col•lectius afectats.  Transcorregut el   termini   d’un any  des de  la   data  d’obtenció  de la qualificació provisional, si l’oferta d’habitatges   reservats és   superior a   la sol•licitud  d’habitatges adaptats, no caldrà fer les obres   d’adaptació   dels habitatges   no   sol•licitats  i podran adjudicar-se a qualsevol altre sol•licitant.

Article 30
Garantia per a la realització d’adaptacions interiors en habitatges reservats.
30.1    Els promotors   privats   d’habitatges  de   protecció   oficial    podran   substituir  les adaptacions interiors dels habitatges reservats als quals fa referència l’article  anterior per la subscripció,  en sol•licitar-se   la   qualificació  definitiva,  d’un aval  d’una entitat financera legalment   reconeguda   que   garanteixi   la   realització   de   les  obres  necessàries  de les adaptacions previstes en l’article anterior.
30.2    Aquests   habitatges   podran   ser   adquirits   per   les  persones   que   reuneixin  les condicions   esmentades  a l’article anterior i,   en  cas  de no  ser-ho, podran adquirir-se per entitats públiques o privades sense ànim de  lucre en el termini previst a la legislació vigent per dedicar-los a miniresidències, pisos compartits o qualsevol tipus  d’habitatge destinats a persones   amb  limitacions en   els  termes   que fixa la normativa d’habitatges de protecció oficial.

Article 31
Adaptació especial de l’habitatge
31.1    De   conformitat  amb  els articles 35 i 36  de  la Llei 24/1991,  de 29  de  novembre, de l’habitatge,   els   propietaris  i els  usuaris  poden dur a terme les obres de transformació necessàries   perquè  els  interiors  dels  habitatges  o  els elements i  els serveis   comuns de l’edifici   siguin   utilitzables  per  les persones amb mobilitat reduïda que hi hagin de viure, sempre   que  disposin,  si s’escau,   d’autorització  de   la  comunitat,  segons el que preveu la  Llei  3/1990,  de 21 de  juny,  per la qual es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat  horitzontal, o  del propietari,  respectivament,  sens perjudici de les autoritzacions administratives que siguin preceptives.
31.2    En  el  supòsit que  la comunitat o  el  propietari  deneguin  l’autorització a la qual es refereix  l’apartat anterior,  aquesta  pot   ser sol•licitada al Departament de Benestar Social, complint els requisits següents:
Acreditar  la situació  de  mobilitat  reduïda   i   acreditar que l’habitatge no és practicable o accessible per a qui hi resideix o hi ha de residir habitualment i permanentment.
Presentar una descripció  detallada de les obres que cal fer, acreditativa que no són d’entitat desproporcionada a la causa.
31.3    Per  a  l’atorgament o  la denegació  de l’autorització  administrativa  sol•licitada, cal tenir en  compte  el que estableix el  present Reglament i també la proporcionalitat entre les obres i la causa que les motiva.
CAPÍTOL 4
Disposicions sobre barreres arquitectòniques en el transport (BAT)

Article 32
Accessibilitat en els transports públics
32.1    Els   transports    públics   de    viatgers,   en    l’àmbit    de    competències    de   les administracions públiques catalanes, tant si són de superfície com  si  són  subterranis, sens perjudici  de la seva adaptació  progressiva  a les  mesures  tècniques resultats dels avenços tecnològics  acreditats  per la seva eficàcia,  han  d’aplicar  les prestacions  establertes en el present capítol,  tenint en compte,  també , els criteris fixats en els paràmetres de referència que consten a l’annex 3.
32.2    Les   administracions   públiques   competents   en l’àmbit   del   transport   públic a Catalunya   han d’elaborar i mantenir   permanentment   actualitzat  un pla  de supressió de barreres i d’utilització i adaptació progressiva dels transports públics col•lectius.

Article 33
Normes d’aplicació general a tots els mitjans de transport públic
33.1    Tots els mitjans de transport públic de viatgers podran ser  utilitzats per les persones amb disminució.
33.2    Igualment, en tots els mitjans de transport públic  en l’àmbit  de competències de les administracions   públiques   catalanes  s’ha de  reservar  l’espai   físic  necessari per tal que puguin   deixar tots aquells   utensilis  o ajudes, com   bastons,   crosses,   cadires de rodes i qualsevol   altre  aparell o   mecanisme   que   constitueixi   una ajuda  tècnica en els termes establerts a l’article 11.
33.3    Així   mateix,   s’ha   de   facilitar   l’accés de gossos   pigall   a  qualsevol   tipus  de transport   col•lectiu   que   sigui   públic o d’ús  públic  i als serveis urbans i interurbans de transport  i  automòbils  lleugers  que siguin  competència de  les administracions catalanes segons el que preveu  la   Llei 10/1993,  de 8 d’octubre,  que regula l’accés a l’entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall.
33.4    Les   estacions  de metro,  ferrocarril,  així  com les terminals d’autobusos públics de més d’una línia i   cada una d’elles en   més d’un  itinerari, situades  en l’àmbit territorial de Catalunya,  han de disposar d’un   equip de megafonia amb el qual s’informi els viatgers de les arribades o sortides, així com de qualsevol altra incidència o notícia.   Igualment, han de disposar de   mecanismes   d’informació i   senyalització  visual que garanteixin l’accés a la informació esmentada a les persones amb disminució auditiva.
33.5    Els itineraris d’accés han de ser adaptats en les condicions establertes en el capítol 2, i pel que fa l’edificació, s’haurà d’aplicar el capítol 3.
33.6    Els rètols han d’estar a  una alçada suficient de terra per tal que puguin ser vistos per les persones amb cadira de rodes en moments d’afluència de públic.

Article 34
Accessibilitat  al  metro,  ferrocarrils  i autobusos  que són competència de la Generalitat  i dels ens locals en l’àmbit de Catalunya
34.1    Els   projectes   de    la nova   construcció  o   restauració  de les estacions de metro i ferrocarrils que són competència de la Generalitat i dels  ens locals en l’àmbit de Catalunya han d’ajustar-se als requisits següents, sens perjudici del que disposa l’article 35:
Han de  complir les  prescripcions  tècniques de l’annex 1 si tenen per finalitat l’accés, i les de l’annex 2 si tenen per finalitat la circulació interior.
En   espais   de  recorregut   intern   en   què   s’hagin de   traspassar   torniquets  o   d’altres mecanismes,  s’ha de  disposar  d’un  pas  alternatiu que permeti l’accés d’una persona amb mobilitat reduïda.
En   l’accés,   les andanes   i   l’interior dels cotxes s’ha de suprimir l’efecte cortina i evitar, a més,  reflexos i enlluernaments mitjançant una il•luminació adequada.
Cal   instal•lar   o   preveure   la   futura  instal•lació d’ascensors o d’altres mecanismes més accessibles per a persones amb mobilitat reduïda que permetin resoldre els canvis de nivell entre el carrer i les andanes.
34.2    En els autobusos urbans i interurbans, metro i ferrocarrils que són competència de la Generalitat i dels ens locals en l’àmbit de Catalunya, han de reservar-se per a persones amb disminució, com a mínim tres seients per cotxe, propers a les portes d’entrada i senyalitzats adequadament. En aquest lloc ha de disposar-se, si més no, d’un timbre d’avís de parada en un lloc fàcilment accessible.
34.3    Els vehicles  propis  dels transports  públics  que són competència de la Generalitat i dels  ens locals  en l’àmbit de  Catalunya  han de  complir les condicions següents, a més de les que s’estableixen a l’apartat 3.2 de l’annex 3:
Cada   un   dels   vehicles   subterranis   ha   de   comptar   amb   equip   de   megafonia que permeti   informar   els   viatgers,   amb   suficient   antelació,   de l’arribada a la parada o a l’estació.
El terra de tots i cada un dels vehicles de transport ha de ser antilliscant.
En   els   autobusos   urbans   i interurbans, i a fi   d’evitar  que  les   persones amb mobilitat reduïda   travessin   tot el vehicle,   aquestes   han de poder sortir per la porta d’entrada si es troba més pròxima a la taquilla de control.
El canvi de  velocitats ha de   reunir els mecanismes tècnics necessaris per tal d’eliminar les variacions brusques d’acceleració que pugui provocar.
Tot  el material  mòbil de  la nova adquisició ha d’estar adaptat, i complir els paràmetres de referència recollits a l’annex 3 d’aquest Reglament.
Els vehicles de nova adquisició  han de disposar  d’un sistema  de megafonia que informi al seu interior, i amb prou antelació, de cada parada, i a l’exterior, del número de línia. Aquestes indicacions han de figurar també escrites en un sistema de retolació apropiat.

Article 35
Estacions de transport ferroviari
Les estacions de transport ferroviari situades  en l’àmbit  territorial de  Catalunya i,  pel que fa als  espais d’accés a les instal•lacions, la vinculació dels espais de servei i l’espai d’accés als vehicles han de ser adaptats en les condicions establertes a l’apartat 3.1.3 de l’annex 3.

Article 36
Parades d’autobús
Les  parades   d’autobús en el   transport   urbà i   interurbà situades en l’àmbit territorial de Catalunya han de ser adaptades en les condicions establertes a l‘apartat 3.1.2 de l’annex 3.

Article 37
Vehicle especial adaptat
37.1   En tots els municipis  capital de comarca i també en aquells que tinguin una població superior a 50.000  habitants ha de existir,  almenys, un vehicle especial o taxi adaptat en les condicions establertes a l’annex 3 que cobreixi les necessitats de  desplaçament de persones amb   mobilitat   reduïda.   El nombre de vehicles o taxis adaptats augmentarà en 1 per cada 100.000 habitants del municipi o fracció.
37.2    El  Departament  de  Benestar Social promourà els mecanismes de col•laboració amb els  ens  locals   per   tal de   fer efectiu el que s’estableix en  l’apartat anterior, així com per atendre   el servei   de vehicle   especial o   taxi  adaptat en  aquells municipis no compresos a l’ esmentat apartat.
CAPÍTOL 5
Disposicions sobre barreres en la comunicació (BC)

Article 38
Promoció de la supressió de barreres en la comunicació
38.1    Els departaments  de la   Generalitat, en les actuacions que realitzin en l’àmbit de les respectives  competències,  promouran  la supressió de barreres en la comunicació establint els   mecanismes   i   les   alternatives   tècniques   que   facin   accessibles   els  sistemes de comunicació   i   senyalització   a  tota   la   població   garantint   especialment   el  dret  a la informació, la sanitat, els serveis socials i l’oci.
38.2    S’estableixen els criteris d’accessibilitat en la comunicació en  l’annex   4 als efectes d’aplicació dels que estableix aquest article.
38.3    El   Departament   de   Benestar   Social,  en aplicació dels criteris referits a l’apartat anterior, haurà de:
Promoure   entre els   ens o òrgans   de les administracions públiques catalanes la utilització dels mecanismes i alternatives tècniques a l’objecte de facilitar   l’accessibilitat als sistemes de comunicació i senyalització en l’àmbit de les competències que els corresponguin.
Divulgar   els criteris   d’accessibilitat   a  la  comunicació  i senyalització en l’àmbit privat, efectuant recomanacions a aquells sectors amb incidència en actuacions d’interès general.
Fomentar   la supressió   de barreres en la comunicació i senyalització en l’àmbit privat que incideixi en els àmbits d’actuació descrits a l’apartat 1 d’aquest article.

Article 39
Intèrprets i guies
39.1    Els   departaments   competents   de   la   Generalitat   impulsaran    la   formació   de professionals intèrprets de llenguatge de signes i guies intèrprets de sords-cecs.
39.2    Els   títols   oficials   d’interpretació   de  llenguatge   de   signes  reconeguts   per   la Generalitat tindran la consideració de mèrits per a l’accés i promoció a la  Fundació Pública de la Generalitat.
39.3    Les    administracions     públiques    catalanes,   en   l’exercici   de   les   respectives competències,   hauran  de   poder comunicar-se amb tota la població. A aquests efectes, de forma    directa   o   indirecta,   promouran   en   el   seu   àmbit   la  utilització   d’intèrprets de sords-cecs, així com el llenguatge adequat a les persones que ho requereixin.

Article 40
Mitjans àudio-visuals
Els mitjans àudio-visuals dependents de les  administracions públiques catalanes elaboraran un pla de  mesures  tècniques  que  de forma gradual permeti, mitjançant l’ús del llenguatge de signes i/o de subtitulacions, garantir el dret a la informació.
CAPÍTOL 6
Normes  sobre la targeta d’aparcament per a vehicles que portin persones  amb disminució.

Article 41
Beneficiaris
41.1    Les   persones   amb   disminucions  i   amb greus problemes de mobilitat tenen dret, mitjançant   el corresponent  document acreditatiu,  al tractament específic que per a aquest col•lectiu   hagin  establert els  ajuntaments i ens locals competents en matèria de circulació de vehicles.
41.2    Als  efectes del que preveu l’apartat anterior, el   Departament   de  Benestar   Social cooperarà amb les entitats locals en la forma que s’estableix en aquest capítol.

Article 42
Targeta d’aparcament de vehicles
42.1   A fi i efecte  de facilitar  el desplaçament  de les  persones  amb mobilitat reduïda, els ens   locals   competents   en   matèria   de   circulació   de   vehicles  establiran en les seves ordenances les mesures següents:
Permetre   que les persones   de mobilitat   reduïda aparquin els seus vehicles més temps de l’autoritzat en les zones d’aparcament de temps limitat.
Reservar,amb sol•licitud prèvia, en els llocs on es comprovi que és necessari i especialment a  prop  dels seus  domicilis  o  dels seus  llocs de  treball, places d’aparcament per mitjà de senyals  de   trànsit  complementades  amb  un disc  addicional  que  reprodueixi  el  símbol internacional d’accessibilitat.
Permetre que els vehicles ocupats per persones amb mobilitat  reduïda puguin estacionar-se en   qualsevol lloc   de la via pública,   durant  el temps  imprescindible,  i sempre que no es destorbi la circulació de vehicles o vianants.
Facilitar i reconèixer a les persones   amb mobilitat  reduïda el document acreditatiu que els permeti beneficiar-se de les facilitats recollides en aquest paràgraf.
42.2    El   document   acreditatiu   dels   drets   especials   en la circulació de vehicles per a persones   amb disminució   és la   targeta   d’aparcament   de vehicles   per a persones amb disminució,  la   qual   s’ajustarà  al model i les característiques de l’apartat 3.3 de l’annex 3 d’aquest Decret.
42.3    La targeta d’aparcament esmentada és personal i  intransferible i pot ser utilitzada en el vehicle conduït o en qualsevol altre,  mentre  sigui utilitzat per al transport d’una persona amb mobilitat reduïda.
42.4    En   el supòsit   que es   detecti   l’ús   indegut de la targeta d’aparcament, de manera reiterada i degudament provada, aquesta serà retirada per l’òrgan que l’hagi atorgat.
42.5    La   targeta   concedida   per   una entitat   local,  de conformitat amb el procediment previst en aquest capítol, tindrà validesa en tots els municipis de   Catalunya   i acreditarà el titular de la targeta per gaudir  dels beneficis específics que els respectius ens locals tinguin establerts en aquesta matèria.

Article 43
Edició i subministrament
El   Departament   de   Benestar   Social,   mitjançant   els   òrgans   competents,   editarà   i   subministrarà, de forma gratuïta, les targetes als ens locals competents que ho  sol•licitin.

Article 44
Valoració i qualificació dels sol•licitants
44.1    El   Departament  de Benestar Social, per tal de donar suport als municipis i  unificar els  criteris de concessió  de la targeta,  efectuarà la valoració i qualificació dels sol•licitants del  dret,   mitjançant els equips de valoració i orientació  (EVO)  dels centres d’atenció  als disminuïts(CAD).
44.2    En la valoració efectuada per  l’ EVO, hi constarà el grau de disminució, així com la possibilitat  o  impossibilitat  d’utilitzar  els mitjans  de transport  col•lectiu,  com  a  criteris determinats per a la seva concessió.
També  s’haurà  d’especificar  el termini per a la seva revisió  en cas que les possibilitats de recuperació puguin incidir en la valoració inicial.
44.3     La valoració i qualificació de les disminucions es farà aplicant el que estableixen les disposicions  legals vigents,  així com  les  recomanacions  tècniques  que  pugui efectuar la Comissió per a la Supressió de Barreres Arquitectòniques.

Article 45
Procediment
45.1    Correspon a l’ajuntament, o  a l’ ens  local competent en l’ordenació del trànsit d’ on resideixi l’interessat, la concessió de la targeta,  que s’ajustarà a les disposicions de caràcter general que regulen el procediment administratiu, amb les particularitats següents:
L’expedient s’iniciarà a instància de la persona interessada  mitjançant  imprès  normalitzat subministrat pel Departament de Benestar Social.
L’ ens  local trametrà  una  còpia  de  la sol•licitud al  CAD  territorial, per tal que els  EVO realitzin la valoració corresponent.
La valoració de  l’ EVO  constitueix  un informe  preceptiu i vinculant per a la resolució del procediment.
45.2    En el cas que la qualificació de la disminució sigui permanent,  la targeta caducarà al cap  de   deu anys   de la   concessió i,   en cas   que   la   qualificació de la disminució sigui provisional,   caducarà   quan hagi   transcorregut   el termini   que aquesta indiqui.  Per a la renovació s’ha   de seguir   el mateix   procediment  que s’ha seguit per a l’atorgament de la targeta inicial.
45.3    En  cas de  canvi  de residència  del  titular  de la  targeta, es demanarà  el  trasllat de l’expedient al nou ens local competent.
CAPÍTOL 7
Mesures de foment

Article 46
Fons per a la supressió de barreres arquitectòniques
46.1    De   conformitat   amb el   que  estableix l’article 14 de la   Llei   20/1991,  de  25 de  novembre,   el fons   per a la   supressió de   barreres   arquitectòniques és un fons destinat a subvencionar   la supressió   de barreres   arquitectòniques   i   en la   comunicació i per a la dotació d’ajudes tècniques, d’acord amb el que estableixi anualment la Llei de pressupostos de la Generalitat.
46.2    La   meitat   del fons   anirà   destinat a   subvencionar   els programes específics que elaborin els ens locals per a   la supressió de   barreres   arquitectòniques en l’espai urbà, els edificis d’ús públic i el transport del seu terme municipal.
Aquests   programes   específics d’actuació estaran integrats, com a mínim, per un inventari dels   espais, edificis,   locals i   mitjans de transport   que hagin  de ser objecte d’adaptació, l’ordre de prioritats en què es duran a terme i les fases d’execució del pla.
Tots   els ens locals   hauran de   preveure en   el projecte   de pressupostos de cada exercici econòmic   les    consignacions   necessàries   per   al   finançament   dels    plans   especials d’accessibilitat.
46.3    Tindran   prioritat   per   gaudir   del   fons   aquells   ens locals que es comprometin, mitjançant un conveni, a assignar per a la supressió de barreres   arquitectòniques el mateix percentatge que   l’Administració   de la   Generalitat  destini anualment a les seves partides pressupostàries   per a   la inversió   directa en els edificis d’ús públic de la seva titularitat o sobre els quals disposi el dret d’ús.  Anualment, en publicar-se la resolució de convocatòria dels fons a què fa referència aquest article, es farà públic el percentatge esmentat.
46.4    L’altra meitat del fons anirà destinada a subvencionar entitats privades i  particulars, que  hauran de  complir els  requisits específics  que estableixi  la  convocatòria  per  a cada tipus d’ajudes.
46.5    El    Departament    de    Benestar    Social  efectuarà la convocatòria anual dels ajuts d’aquest fons i establirà els criteris per a la seva concessió, d’acord amb  les  prioritats de la planificació.
46.6    Els   departaments   de   la    Generalitat,  en l’àmbit de les seves competències i amb càrrec dels seus pressupostos,  podran concedir   ajuts per a la promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació.
CAPÍTOL 8
Mesures de control

Article 47
Principis de control de l’accessibilitat
47.1    Les   administracions   públiques,   en els seus   respectius  àmbits  de   competència, desenvoluparan l’activitat de control de l’accessibilitat.
47.2    Són principis de l’activitat de control:
Fer  complir la  normativa  d’accessibilitat i  supressió de  barreres  arquitectòniques  i en la comunicació.
Establir els   mecanismes de   coordinació de les funcions de control i de seguiment per a la seva execució en l’àmbit que tenen atribuït.
Promoure i facilitar la participació de les  organitzacions i associacions representatives dels col•lectius afectats en l’adopció de mesures de control de l’accessibilitat.

Article 48
Contingut
Les activitats  de control comprenen tots els aspectes de control i seguiment previstos en la Llei 20/1992, 25 de novembre,   de promoció   de l’accessibilitat i de   supressió de barreres arquitectòniques, i en aquest Reglament.

Article 49
Competències
L’Administració  de la   Generalitat   de   Catalunya,   les comarques  i  els ajuntaments són responsables,  en l’àmbit de les seves  competències respectives,  del control i seguiment de l’accessibilitat i de la supressió de  barreres arquitectòniques,  d’acord amb  el que estableix la   Llei 20/1991,   de 25 de novembre,   de promoció   de l’accessibilitat  i  de  supressió de barreres   arquitectòniques.   A   aquests   efectes,   hauran   de  vetllar  pel  compliment   de l’ordenament   en   matèria   d’accessibilitat així com elaborar els plans que es derivin de la seva aplicació.

Article 50
Competències de la Generalitat
Correspon a  l’Administració  de  la  Generalitat de  Catalunya, mitjançant els departaments competents,  la comprovació  de l’aplicació  d’aquest  Decret  pel  que  fa  a  les  mesures  a adoptar en el seu compliment, així com l’activitat de foment.

Article 51
Competències de les comarques
51.1    Correspon  a les  comarques  en  l’àmbit  de les competències que hagin d’exercir en matèria de planificació, ordenació del territori i urbanisme:
Elaborar un pla comarcal  d’adaptació i supressió de barreres arquitectòniques amb inclusió dels aspectes supramunicipals  i  de seguiment de l’elaboració, revisió i execució dels plans municipals.
Fer el seguiment de les actuacions  que s’efectuïn  en l’àmbit comarcal respectiu en matèria de barreres en l’edificació, el transport i la comunicació.
Establir   i   prestar  serveis  públics mínims, en cas de dispensa o supòsits especials, serveis supramunicipals   complementaris   o   exercir   competències   municipals   per delegació o conveni en matèria d’accessibilitat.
Coordinar, per raons d’interès comarcal, els serveis municipals pel que fa a l’accessibilitat i prestar als municipis   assessorament,  especialment per a l’elaboració i la revisió dels plans municipals d’adaptació i supressió de barreres arquitectòniques.
51.2    En l’elaboració   del   programa  d’actuació comarcal que preveu la Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització  comarcal  de   Catalunya,   s’hi inclouran els aspectes generals dels plans municipals d’adaptació i de supressió de barreres arquitectòniques.

Article 52
Competències dels municipis
Correspon als municipis l’aplicació  de la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres, en l’àmbit  de les  competències  que hagin  d’exercir,  d’acord amb l’article  63  de  la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i règim local de Catalunya:
L’aplicació de normes d’accessibilitat i supressió de barreres en l’ urbanisme en exercici de l’ordenació,   gestió,   execució   i   disciplina   urbanístiques;  els   parcs  i   els  jardins;   la pavimentació  de  les vies   públiques   urbanes;   la conservació  de camins i vies rurals i la protecció del medi.
L’aplicació   de   les   normes   d’accessibilitat   i  supressió de barreres arquitectòniques en l’edificació,   en l’exercici   de   la   promoció i  gestió d’habitatges, instal•lacions culturals, esportives, de lleure, turisme i centres docents.
L’Aplicació de   les normes   d’accessibilitat i   supressió de barreres arquitectòniques en el transport,   en exercici de   l’ordenació de   trànsit  de vehicles  i  persones en vies urbanes i transport públic de viatgers, donant compliment, donant compliment a les normes definides al capítol 4 d’aquest Decret.
L’elaboració   dels plans   locals   d’adaptació i  supressió de barreres arquitectòniques, així com les corresponents revisions quinquennals.
Article 53
Actuacions
53.1    Control previ
53.1.1    La   verificació   del   compliment de la normativa   sobre  accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques s’efectuarà pel mateix procediment i pel  mateix òrgan o unitat al qual  correspongui   resoldre   els corresponents   visats,  autoritzacions,   llicències  o  en concórrer en qualsevol tipus de contractació administrativa.
53.1.2    En aplicació   del   que   estableixen  els articles anteriors són, per tant, instruments bàsics del control:
Els   visats   dels   projectes   tècnics:   els col•legis   professionals   competents   exigiran el compliment de les normes d’accessibilitat i de supressió de barreres  arquitectòniques per al visat dels projectes.
Les llicències i autoritzacions: les  administracions públiques que hagin d’atorgar llicències i   autoritzacions   de   qualsevol   tipus   exigiran   en   els   projectes   d’obres  les   normes d’accessibilitat   i   supressió   de barreres arquitectòniques previstes a l’ordenament vigent.
Contractes   administratius: els plecs  de condicions   dels  contractes administratius d’obres contindran les clàusules especifiques necessàries per al  compliment  de l’ordenament sobre accessibilitat.
53.1.3    Qualsevol   tipus d’activitat  de  les administracions  públiques  que pugui afectar a l’accessibilitat    o    supressió    de    barreres    arquitectòniques   haurà   de   subjectar-se a l’ordenament vigent en aquesta matèria.
53.2    Control posterior.
Totes   les   actuacions   realitzades   en   les   quals    s’observin   accions  o  omissions que contravinguin a les  normes d’accessibilitat i  supressió de  barreres  arquitectòniques  seran sancionades d’acord amb el que estableix el títol 4 de  la  Llei 20/1992, de 25 de novembre, seguint  el procediment  que  estableix el   Decret   278/1993,   de 9 de novembre,   sobre el procediment   sancionador   aplicable   als àmbits de   competència   de la  Generalitat, sens perjudici   del   que   estableix   l’article 7 de la   Llei    20/1991, de   25 de   novembre,   de promoció de l’accessibilitat i de   supressió de barreres arquitectòniques, i   d’acord amb les normes contingudes al capítol 11 d’aquest Decret.

Article 54
Denúncia
54.1    Tothom   que tingui  coneixement de l’existència d’alguna infracció de l’ordenament en   matèria   d’accessibilitat   i supressió   de barreres   arquitectòniques   podrà  interposar, independentment de les accions legalment previstes, denúncia davant  l’òrgan competent en la matèria   segons   el   que   preveuen   els articles  precedents, i  ho haurà de comunicar al Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques.
54.2    Quan  el denunciant no pugui determinar l’òrgan davant del qual s’ha d’interposar la denúncia, podrà presentar-la a la  Secretaria de l’ esmentat Consell per a la seva tramitació.
54.3    El que preveuen   els paràgrafs  anteriors   s’entén   sens  perjudici del que disposa el capítol 11 sobre el règim sancionador.

Article 55
Participació
Amb la finalitat de crear una xarxa de vigilància, assessorament i sensibilització en matèria d’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques,  les administracions competents en   aquesta matèria   fomentaran la participació   dels afectats   mitjançant  l’establiment de convenis de col•laboració entre les  administracions públiques,  els col•legis  professionals i les associacions de persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació.
Article 56
Revisió dels plans
56.1    Els  plans de  control  d’adaptació  i  supressió  de barreres  arquitectòniques  i  en la comunicació   que   elaborin les administracions   públiques   d’acord amb l’article 49 seran revisats cada cinc anys.
56.2    Els  departaments   afectats   elevaran   al   Govern   la   memòria  dels   resultats   de les avaluacions efectuades així com les propostes que considerin necessàries.
CAPÍTOL 9
Òrgans de participació

Article 57
Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques
El    Consell   per   a   la    Promoció   de    l’Accessibilitat   i    la    supressió   de   Barreres arquitectòniques,   els membres del qual seran proposats pels respectius òrgans o entitats en aquell  representades i nomenats pel conseller de Benestar Social, té la composició següent:
President:  el conseller de Benestar Social.
Vice-President:  el director  general   del  Departament  de  Benestar  Social  competent  en matèria d’atenció a persones amb disminució.
Vocals:
a) Per l’Administració de la Generalitat de Catalunya:
dos representats del Departament de Benestar Social;
dos representants del Departament de Política Territorial i Obres Públiques;
un representant del Departament de la Presidència;
un representant del Departament d’Indústria i Energia;
un representant del Departament d’Ensenyament;
un representant del Departament de Comerç, Consum i Turisme.
b) Per les administracions locals:
un representant de l’Associació Catalana de Municipis;
un representant de la Federació de Municipis de Catalunya;
un representant dels consells comarcals.
c) Per   les   entitats  que  agrupen  els  diferents  col•lectius afectats, sis representants de les entitats representatives de persones amb disminució.
d) Experts   en   l’àmbit  de les  barreres  arquitectòniques:  el president  del  Consell  podrà nomenar fins a un màxim de deu experts en la matèria.
Actuarà  com  a  secretari  una   persona  al   servei  del   Departament   de   Benestar Social nomenada pel president del Consell.

Article 58
Funcions
58.1    Són   funcions  del  Consell  per a la  Promoció  de  l’Accessibilitat  i la Supressió de Barreres Arquitectòniques:
a) Informar   sobre   els   avantprojectes   de   lleis   i   decrets   relatius   a   la   promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
b) Assessorar   sobre   les   propostes   que   facin   referència   a   l’àmbit   de  promoció de l’accessibilitat i a la supressió de barreres arquitectòniques
c) Proposar  a l’òrgan  competent els criteris d’actuació en matèria d’urbanisme, edificació, transport  i  comunicació  que siguin  necessaris  per  a  la promoció de  l’accessibilitat  i la supressió de barreres arquitectòniques.
d) Proposar mesures de foment.
e) Qualsevol   actuació   informativa   o   assessora   que   pugui   comportar la supressió de qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial així com evitar-ne l’establiment.
58.2    En matèria de control i seguiment el Consell té les funcions següents:
a) Impuls i seguiment general de les accions de control de l’accessibilitat que portin a terme els departaments  i altres  òrgans o ens de la Generalitat, així com les altres administracions públiques i entitats competents en el control de l’accessibilitat.
b) Seguiment   general   de   les   actuacions,   mitjançant   els  informes  que periòdicament presentaran les administracions públiques.
c) Seguiment de les denúncies presentades a les diferents administracions.
d) Presentar   anualment   al   Govern  de   la   Generalitat   un   informe  memòria  sobre  el compliment   de   la   normativa,  avenços   tècnics,  suggeriments   i  recomanacions  sobre actuacions futures.
e) Assessorar   i   fomentar,   en   relació   amb   l’accessibilitat   i   la  supressió de barreres arquitectòniques, les adaptacions i les ajudes tècniques.
f) Coordinació   i   seguiment  de  l’assessorament  i ajuda necessària per a l’elaboració dels plans sectorials d’accessibilitat.
g) Informar sobre els plans sectorials.

Article 59
Equips de treball
El   president   del    Consell    de   la   Promoció   de   l’Accessibilitat   i   la   Supressió   de Barreres   Arquitectòniques  podrà  designar les persones físiques o jurídiques que hagin de formar part d’equips de treball per a l’estudi de temes específics detallats en aquest Decret.

Article 60
Coordinació
60.1    El   vice-president   del  Consell   de   la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres  arquitectòniques  coordinarà  les funcions entre aquest Consell i la Comissió per a l’accessibilitat.
60.2    El   Consell   per   la   Promoció   de   l’Accessibilitat   i   la  Supressió  de   Barreres Arquitectòniques es regeix pel Reglament de règim intern que consta a l’annex 5.

Article 61
Comissió Interdepartamental per a l’Accessibilitat
61.1    La Comissió Interdepartamental per a l’Accessibilitat té la composició següent:
President: el conseller de Benestar Social.
Vice-president: el secretari general del Departament de Benestar Social.
Vocals:
El  director general  de  Departament  de  Benestar Social competent en matèria d’atenció a persones amb disminució.
El   director  general   d’Urbanisme, del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques.
El director   general   d’Arquitectura i   Habitatge,  del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
El   director  general   de   Transports,  del   Departament  de   Política   Territorial  i  Obres Públiques.
El director general de Seguretat Industrial, del Departament d’Indústria i Energia.
El director general d’Administració Local, del Departament de Governació.
El director general de Relacions Laborals, del Departament de Treball.
El director general de Turisme, del Departament de Comerç, Consum i Turisme.
61.2    La   Comissió  ajustarà  el seu  funcionament  al règim  jurídic  que regula els òrgans col•legiats de la Generalitat de Catalunya i actuarà com a secretari una persona al servei del Departament de Benestar Social, nomenat pel president de la Comissió.

Article 62
Funcions
Són funcions de la Comissió Interdepartamental per a l’Accessibilitat:
a) Efectuar la coordinació de l’accessibilitat en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
b) El   seguiment  i   avaluació   de  les  actuacions   que  els  departaments  realitzen quan a l’accessibilitat.
c) Coordinar  i  potenciar  les  diferents iniciatives relatives a aquesta qüestió existents a les comarques catalanes, així com la promoció d’aquestes iniciatives.
d) Elevar    als     consellers     dels   departaments   propostes   d’actuació   en   l’àmbit   de l’accessibilitat, el conjunt de mesures per a la supressió de barreres arquitectòniques i per al compliment de les normes vigents en aquesta matèria.

Article 63
Adscripció
El Consell per a la Promoció  de  l’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques i la   Comissió   Interdepartamental  per  a   l’Accessibilitat,   són adscrits  al Departament de Benestar Social.

Article 64
Dietes i drets d’assistència
Els  membres  del  Consell  que  no  siguin  personal  dependent  de  l’Administració  de  la Generalitat  informaran  de  les  dietes  i  els drets d’assistència que estiguin establerts en la legislació vigent.

Article 65
Assistència tècnica
El  Departament  de  Benestar  Social, directament o indirectament, assessorarà, informarà i donarà  suport tècnic  en l’àmbit  de l’accessibilitat, supressió de barreres arquitectòniques i ajudes tècniques.

Article 66
Consells locals d’accessibilitat
Els ens locals podran crear consells locals d’accessibilitat, com a òrgan de participació dels ciutadans  en  l’elaboració,  execució  i seguiment  d’aquells plans especials d’accessibilitat que rebin finançament de la Generalitat.
CAPÍTOL 10
Règim Sancionador
Article 67
Infraccions i sancions
67.1    Constitueixen infraccions  administratives  en  matèria  de  supressió  de barreres  les accions  i  omissions  tipificades i sancionades per la Llei i que es recullen en aquest article.
67.2    Les  infraccions  es classifiquen  en lleus,  greus i molt greus d’acord amb els criteris que s’indiquen en els apartats següents.
67.3    Són  infraccions  lleus les accions o  omissions  que  contravenen a  les normes sobre supressió  de  barreres  arquitectòniques,  però  que  no  impedeixen la utilització de l’espai, l’equipament, l’habitatge o el mitjà de transport per persones amb mobilitat reduïda.
67.4    Tenen la consideració d’infraccions greus les accions o omissions següents:
a) Les    que   incompleixin    parcialment    la    normativa    sobre    supressió   de  barreres arquitectòniques   urbanístiques,   en   les   obres   d’urbanització  i el seu mobiliari de nova construcció, ampliació i reforma d’espais destinats a l’ús públic.
b) Les   que   incompleixin   la normativa sobre la supressió de barreres arquitectòniques en l’edificació,   construcció,   ampliació o  reforma   d’edificis  de  propietat pública o privada destinats a un ús que impliqui la concurrència de públic.
c) L’ incompliment,   en   la  proporció   mínima  requerida,  de   la   reserva   que  estableix
l’article   9.2   de   la   Llei   20/1991, de  25 de novembre, modificada pel  Decret legislatiu 6/1994,   de   13   de   juliol,   de   promoció  de   l’accessibilitat   i   supressió   de   barreres arquitectòniques,  pel   que  fa  a  la reserva  d’habitatges  de  protecció  oficial de promoció privada per a persones amb mobilitat reduïda.
d) Les    que    incompleixin    parcialment   l a   normativa   sobre   supressió   de   barreres arquitectòniques   reguladora   de   les   condicions   d’accessibilitat   en els edificis de nova construcció o rehabilitats totalment que hagin de ser destinats a l’habitatge.
67.5    Tenen la consideració d’infraccions molt greus les accions o omissions següents:
a) Les     que   incompleixin    totalment     la     normativa    sobre   supressió   de   barreres arquitectòniques   urbanístiques,   en   les   obres   d’urbanització  i el seu mobiliari de nova construcció, ampliació i reforma d’espais destinats a l’ús públic.
b) Les  que  incompleixin  la  normativa  sobre la  supressió de barreres arquitectòniques en l’edificació,  construcció,  ampliació  o  reforma  d’edificis  de  propietat  pública  o privada destinats a serveis públics.
c) L’ incompliment total de la reserva establerta a  l’article  9.2  de  la  Llei   20/1991, de 25 novembre,   modificada   pel    Decret   legislatiu   6/1994,  de 1 3 de juliol, de promoció de l’accessibilitat  i  supressió de barreres arquitectòniques, pel que fa a la reserva d’habitatges de protecció oficial de promoció privada.
d) Les   que     incompleixin     totalment    la     normativa    sobre   supressió   de   barreres arquitectòniques   reguladora   de   les   condicions   d’accessibilitat  en  els edificis de nova construcció o rehabilitats totalment que hagin de ser destinats a l’habitatge.
67.6    Les   infraccions  lleus   seran   sancionades amb multes de  50.000   a   1.000.000 de pessetes.
67.7    Les infraccions greus seran sancionades amb multes  d’  1.000.001  a  25.000.000 de pessetes.
67.8    Les  infraccions   molt   greus   seran   sancionades   amb   multes   de   25.000.001 a 50.000.000 de pessetes.
67.9    Per  graduar l’ import  de  les multes  es tindrà  en compte el grau de culpabilitat o la intencionalitat de cada un dels infractors, el perjudici directament o indirectament  causat el cost econòmic derivat de les obres d’accessibilitat necessàries, la reincidència o reiteració i la gravetat de la infracció.
67.10    Quan   el  benefici   que resulti  d’una infracció  en matèria de supressió de barreres arquitectòniques sigui superior a la sanció  que correspongui, aquesta  podrà incrementar-se en la quantia equivalent al benefici obtingut.

Article 68
Responsables
68.1    En les obres que  s’executin amb  inobservança de les clàusules de la llicència, seran sancionats amb  multa  en la quantitat que determina la  Llei  20/1991,  de 25 de novembre, modificada del  Decret  legislatiu   6/1994, de  13 de juliol,  el promotor,  l’empresari de les obres i el tècnic director d’aquestes, col•laboradors i la direcció facultativa de les obres.
68.2    En   les obres  emparades  en  una llicència  municipal  el  contingut  de la qual sigui manifestament constitutiu  d’una infracció  greu seran igualment sancionats amb una multa de la quantia establerta  el facultatiu que  hagués  emès informe  favorable del projecte i els membres de la corporació que haguessin  votat a favor de l’atorgament de la llicència sense l’informe tècnic previ,  quan aquest o  l’informe previ del secretari fossin desfavorables per raó d’aquella infracció.
68.3    Quan  el  compliment  de les obligacions  previstes en la   Llei   20/1991,  de  25   de novembre,   modificada   pel   Decret   Legislatiu   6/1994,  de  13 de  juliol, correspongui a diverses  persones  conjuntament,  respondran  de forma  solidària de les infraccions que, si s’escau, es cometin i de les sancions que s’imposin.

Article 69
Procediment sancionador
69.1    Els òrgans  competents  per    a  la iniciació,  instrucció  i  resolució  dels  expedients sancionadors  incoats per la  comissió d’infraccions tipificades a l’article anterior hauran de seguir   el procediment   que   estableix   la   normativa   vigent   en matèria de procediment administratiu sancionador.
69.2    Si  un ens  local és advertit per l’Administració de la  Generalitat d’un fet constitutiu de   qualsevol   de   les   infraccions   que   determina   la  Llei 20/1991, de 25 de novembre, modificada pel Decret legislatiu de 6/1994,de 13 de juliol, i aquest no inicia el procediment sancionador   en el   termini   d’un mes,   la multa   que   s’imposi   com  a  conseqüència de l’expedient sancionador incoat per la Generalitat serà percebuda per aquesta.

Article 70
Òrgans Competents
Les   autoritats   competents   per   imposar   sancions i els límits màxims d’aquestes són les següents:
a) Els alcaldes: en els municipis que no excedeixin els 10.000 habitants, fins a un màxim de 100.000 pessetes;  en els municipis que no excedeixin de 50.000 habitants, fins a un màxim de 500.000 pessetes;  en els municipis fins a  100.000 habitants, multes de fins a  1.000.000 de pessetes;  en els municipis  que no  excedeixin els  500.000 habitants,  multes  fins  a  un màxim 5.000.000 de pessetes; en els municipis de més de 500.000 habitants,  multes de fins a un màxim de 10.000.000 de pessetes.
b) El director general del departament corresponent per raó de la matèria, fins a 25.000.000 de pessetes, amb independència del nombres d’habitants del municipi.
c) El   conseller   competent   per   raó   de   la   matèria, fins a 50.000.000 de pessetes, amb independència del nombre d’habitants del municipi.

Article 71
Destinació de les sancions
Els  ingressos  derivats  de  la  imposició  de  les  sancions  previstes seran destinats, per les administracions   públiques   actuants,   a   la supressió de   les barreres arquitectòniques en l’àmbit de la seva competència.

Article 72
Prescripció
72.1    Les infraccions molt  greus prescriuran al cap de quatre anys, les greus al cap de tres anys i les lleus al cap d’un any.
72.2    El termini de prescripció començarà a comptar-se des de la data de la comissió de la conducta constitutiva de la infracció.
DISPOSICIONS ADDICIONALS

-1    El   Departament   competent   en   l’àmbit de  la formació  del personal al servei de les administracions   públiques   prendrà   les  mesures necessàries per tal de prestar, de manera adequada,   la formació   respecte a  la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

-2    El Govern de la Generalitat aprovarà els plans sectorials d’accessibilitat amb l’objectiu de suprimir   barreres   arquitectòniques  urbanístiques (BAU), barreres arquitectòniques en edificacions   (BAE),  barreres  arquitectòniques  en  els  transports  (BAT) i  barreres  en la comunicació (BC), amb l’audiència prèvia de les entitats i els particulars afectats.
Els  plans  sectorials s’establiran,  preferentment,  en aquelles  zones que  hagin  de ser d’ús necessari i freqüent per persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació.
Els mitjans necessaris per portar a terme els plans sectorials d’accessibilitat es   concretaran mitjançant   convenis   de col•laboració  entre les administracions públiques competents, les organitzacions   representatives   dels   col•lectius   d’afectats   i,   si s’escau,  els particulars afectats.

-3    Les disposicions de les administracions  públiques catalanes en matèria d’accessibilitat i  supressió  de barreres  arquitectòniques  i  en la  comunicació  seran complementàries del present Decret, en tant que no s’oposin al seu contingut.
-4    Excepcionalment, i en instal•lacions  existents,  els ajuntaments o l’autoritat competent podran eximir  de l’aplicació de les  normes  d’accessibilitat  que estableix el capítol 4, amb l’informe  vinculant  previ  del  Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres, quan existeixi impossibilitat tècnica per a la seva realització.

-5    S’estableix  un termini  de tres anys a  partir  de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per fer efectiva l’elaboració del pla de mesures tècniques al qual fa referència a l’article 40.

-6    Els  principals  paràmetres  de referència  de l’accessibilitat  que s’hauran d’aplicar són els que s ’esmenten a l’annex 7 d’aquest Decret.

-7    El contingut d’aquest Reglament s’ha d’entendre sens perjudici de la  normativa vigent en matèria de seguretat, prevenció i extinció d’incendis.
DISPOSICIONS TRANSITORIES

-1    El  present  Decret  s’aplicarà  a  les  actuacions  d’obra  nova  i  gran  rehabilitació, als elements   de   la   urbanització,  a   les   reformes   i ampliacions d’edificis d’ús públic amb projecte visat amb posterioritat a la seva entrada  en vigor, així  com als vehicles dedicats al transport   de persones   que   es   realitzi o   que es   posin   en circulació  a partir de la data esmentada.

-2    La Comissió  per  a  la  supressió  de  les  barreres  arquitectòniques  que impedeixen o dificulten  la mobilitat  dels  disminuïts físics,  creada  pel Decret 170/1980, de 3 d’octubre, passa a denominar-se Comissió Interdepartamental per a l’Accessibilitat, i a regir-se per les previsions d’aquest Reglament.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

-1    Queden derogades les disposicions següents:
Decret  170/1980,  de 3  d’octubre, que  crea  una  Comissió  per  a  la supressió de barreres arquitectòniques que impedeixen o dificulten la mobilitat dels disminuïts físics.
L’article  3  del Decret   399/1988,  de 27  de  desembre,  de  modificació parcial del Decret 238/1987, de 20 de juliol, i del Decret 170/1980 de 3 d’octubre.
Decret 100/1984, de 10 d’abril, sobre supressió de barreres arquitectòniques.
Decret 95/1986, de 20 de març, de modificació del Decret 100/1984, de 10 d’abril.
Decret   256/1992,  de   13 d’octubre,  de  composició  del   Consell  per  a  la  Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques.
Ordre  de  9  d’abril  de  1985,  sobre   la   definició   d’itineraris   practicables   en   edificis d’habitatges.
Ordre de   5  de  Novembre  de  1985,  sobre  modificació  de  les dimensions de les cabines d’ascensors en els itineraris practicables per als minusvàlids.
Ordre de  19 d’agost  de 1986,  de  normes sobre el model i les característiques de la targeta d’aparcament per a vehicles que portin persones disminuïdes.
Ordre de 21 de desembre de 1992, de modificació de l’ordre de 19 d’agost de 1986.
Ordre de   3 de desembre de 1993,  d’aprovació  del Reglament  de règim intern del Consell per a la  Promoció de l’Accessibilitat i la  Supressió de Barreres Arquitectòniques.

-2    Es deroguen  totes  les  disposicions  en matèria  d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques  i  en  la comunicació d’igual o inferior rang que s’oposin al que preveu en aquest Decret.
DISPOSICIONS FINALS

-1    Es  faculten  els  consellers  competents  per raó de  la matèria per  a l’execució del que preveu aquest Decret.

-2    El present  Decret  entrarà en  vigor  al cap  de sis mesos  de la seva publicació al Diari Oficial de la  Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 24 de març de 1995

Jordi Pujol
President de la  Generalitat de Catalunya

Antoni Comas i Baldellou
Conseller de Benestar Social

Jaume Roma i Rodríguez
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

 

ANNEX 1
Normes d’accessibilitat urbanística

1.1    Itineraris adaptats.
1.1.1    Itinerari de vianants adaptat.
Un itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
Tenir   una   amplada   lliure   mínima de   0,90 m  i una alçada lliure d’obstacles de 2,10 m.
En  els  canvis  de direcció,  l’amplada lliure  de pas permet inscriure un cercle d’1,50 m de diàmetre.
No incloure cap escala ni graó aïllat.
El pendent longitudinal no supera 8%.
El paviment  és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
Té un pendent transversal no superior a 2%.
Els elements  d’urbanització i  de mobiliari  que formen part d’aquest itinerari són adaptats.
1.1.2   Itinerari mixt de vianants i vehicles adaptat.
Un itinerari mixt es considera adaptat quan compleix els següents requisits:
Tenir   una amplada   lliure   mínima de   3,00 m   i  una  alçada  lliure  d’obstacles en tot el recorregut de 3,00 m.
Els espais  per  al gir  de vehicles  permeten  el gir amb  un radi mínim de 6,50 m respecte a l’eix de l’itinerari.
No incloure cap escala ni graó aïllat.
El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis  del gravat de les peces.
Té un pendent transversal no superior al 2%.
Els elements d’urbanització i  de mobiliari  que formen part d’ aquest itinerari són adaptats.
1.2    Elements d’urbanització adaptats.
1.2.1    Paviments en espais d’ús públic.
Un paviment es considera adaptat quan compleix els requisits següents.
És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. S’admet, en parcs i jardins, paviment de terres compactades amb un 90% PM (Pròctor modificat).
Es col•loca un paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de vianants.
Les reixes i els registres es col•loquen enrasats amb el paviment circumdant.   Les obertures de  les  reixes  col•locades   en  itineraris  de  vianants  tenen  una  dimensió  que  permet  la inscripció  d’un cercle de  3 cm  de diàmetre com a màxim. La disposició de l’enreixat es fa de manera que no hi puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o cadira de rodes.                                                                                    1.2.2    Guals adaptats.
El gual de pas de vianants es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
L’amplada lliure mínima es d’1,20 m.
La vorera del gual s’enrasa  amb  la  calçada. Els  cantells  s’arrodoneixen  o aixamfranen  a 45 graus.
El pendent longitudinal del gual és com a màxim del 12%. El pendent transversal màxim és del 2%.
Se senyalitza amb paviment de textura diferenciada.
El gual d’entrada i sortida de vehicles ha de dissenyar-se de manera que:
L’itinerari  de vianants  que travessen no  quedi afectat per un pendent longitudinal superior al 12%
L’itinerari de vianants que travessen no quedi afectat per un pendent  transversal superior al 2%.
1.2.3    Passos de vianants adaptats.
El pas de vianants que forma part d’un itinerari adaptat es considera adaptat quan  compleix els següents requisits:
Salvar el desnivell entre la vorera i la calçada amb un gual de vianants adaptat.
Quan  travessi  un  illot  intermedi  a  les  calçades  rodades,  aquest  es  retallarà  i  quedarà rebaixat   al mateix   nivell de las calçades en una amplada igual a la del pas de vianants. El paviment de l’illot és diferenciador respecte al de la calçada.
Quan  el  pas,   per   la seva longitud, es realitzi en dos temps amb parada intermèdia, l’illot tindrà  una  llargada mínima  d’1,50 m  una amplada  igual  a  la del pas de vianants i el seu paviment  quedarà  enrasat  amb  el  de  la  calçada  quan  la  longitud  de  l’illot  no  superi els 4,00 m.
1.2.4    Escales adaptades.
Una escala es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
L’amplada útil de pas és d’1,20 m com a mínim. Els graons han de tenir una estesa mínima de 30 cm  i  una   alçada màxima de   16 cm, i en escales  en projecció  corba en planta o no recta hi ha una dimensió mínima d’estesa de  30 cm comptada en  40 cm de la cara interior.
El nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser com a màxim de 12 unitats.
Els   replans   intermedis   han   de   tenir  una llargada mínima  en  la direcció de circulació d’1,20 m
L’estesa s’ha d’acabar superficialment amb material no lliscant i no presentar discontinuïtat on s’uneix amb l’alçària.
Les escales  disposen  de baranes  que poden  ser utilitzades en els dos sentits de circulació.
Els passamans  de l’escala  estan situats a una alçada d’entre  0,90 m  a  0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85m en el tram de graons, i tenen un disseny anatòmic que permet adaptar la mà amb  una secció  igual o  funcionalment  equivalent  a la  d’un  tub rodó  de  3  a  5  cm   de diàmetre,  separat  com a  mínim   4 cm  dels  paraments verticals. Els passamans  s’han  de prolongar 0,30 m com a mínim més enllà dels extrems a l’acabament de cada tram d’escala. El punt d’inflexió del passamà ha de coincidir amb l’inici del tram d’escala.
L’inici i el final d’una escala se senyalitzen amb paviment diferenciat de la resta i disposen d’un nivell d’il•luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.
Els  espais  existents  sota les  escales  han  d’estar protegits de manera que evitin possibles accidents a persones amb visió parcial o ceguesa.
1.2.5    Rampes adaptades.
Una rampa es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
L’amplada útil de pas és de 0,90 m com a mínim.
Pendents longitudinals:
Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim ( recomanable 10%).
Trams d’entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim (recomanable 8%).
Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim (recomanable 6%).
S’admet un pendent transversal màxim d’un 2%.
El   paviment   de les  rampes  és  dur, no  lliscant i sense  regruixos  diferents als propis del gravat de les peces.
La llargada de cada tram de rampa ha de ser com a màxim de 20 m.
En la unió de trams de diferent pendent s’han de col•locar replans intermedis.
Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la direcció de circulació d’1,50 m.
A l’inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d’1,50 m de llargada com a mínim.
Quan  entre  la rampa  i la zona  adjacent  hi ha  un desnivell  igual o  superior  a 0,20 m  es disposa  d’un   element  de  protecció   longitudinal   amb  una  alçada de  10 cm  per  sobre del paviment de la rampa.
Les rampes disposen de baranes a ambdós costats, a una alçada d’entre 0,90 m i 0.95 m. Els passamans  de la rampa  tenen  un disseny  anatòmic que  permeti d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de 3 a 5 cm  de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels paraments verticals.
L’inici  i  el  final  d’una rampa  se senyalitza amb paviment diferenciat de la resta i disposa d’un nivell d’il•luminació mínim de 10 lux durant la nit.
1.2.6    Ascensor adaptat.
Un ascensor es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
La cabina   d’ascensor   adaptat   té   com a mínim unes dimensions d’1,40 m en el sentit de l’accés i d’1,10 m en el sentit perpendicular.
Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m Els passamans de la cabina tenen un  disseny   anatòmic  que  permet  adaptar  la mà  amb  una  secció  igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre  3 i 5 cm i separat,  com a mínim,  4 cm dels paraments verticals.
Les  botoneres,  tant  de cabina  com  de  replà,  s’han  de  col•locar  entre  1,00 m  i  1,40 m d’alçada respecte del terra.  Les botoneres han de tenir la numeració en Braille o en relleu.
Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques,  d’una amplada  mínima de 0,80 m, i davant d’elles es pot inscriure un cercle d’un diàmetre d’1,50 m.
Al costat de la porta de l’ascensor i a cada planta hi ha d’haver un número  en alt relleu que identifiqui la planta, amb una dimensió  mínima de10 x 10 cm  i a  una alçada d’1,40 m des del terra.
1.2.7    Aparcaments adaptats.
Una plaça d’aparcament es considera adaptada quan compleix els requisits següents:
Té  unes    dimensions    mínimes  per    al  vehicle   de    3,30  m   x   4,50  m   en  bateria  i      2,00 m x 4,50 m en filera.
Té un espai d’apropament que  pot ser compartit  i  que  permet  la inscripció d’un cercle de diàmetre 1,50 m davant la porta del conductor.
En aparcaments en bateria aquest espai pot coincidir un màxim de  0,20 m  amb  l’ amplada de  la  plaça.  L’espai  d’apropament  ha  d’estar  comunicat  amb  un  itinerari  de  vianants adaptat.
Les places d’aparcament i l’itinerari d’accés a la plaça  se  senyalitzen conjuntament amb el símbol  d’accessibilitat  a  terra  i  un  senyal  vertical  en un lloc  visible,  amb la inscripció “reservat a persones amb mobilitat reduïda”.
1.2.8    Serveis higiènics adaptats.
Un servei higiènic es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
Les portes han de tenir una amplada mínima de 0,80 m i s’han d’obrir cap a l’exterior.
Entre  0 m  i  0,70 m  d’alçada  respecte  al terra,  hi ha  un espai  lliure de gir i de maniobra d’1,50 m de diàmetre com a mínim.
L’espai   d’apropament  lateral  al  wàter  i   frontal  al  rentamans  té una  amplada  mínima de 0,80 m.
El rentamans  no  té  pedestal  ni  mobiliari  inferior  que dificulti l’apropament de persones amb cadira de rodes.
Disposa  de barres  de suport  a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m per sobre del terra, perquè permeti agafar-s’hi amb força en la transferència lateral al wàter. La barra  situada al costat de l’espai d’apropament és batent.
Els miralls tenen col•locat el cantell inferior a una alçada màxima de 0,90 m.
Tots  els   accessoris   i   mecanismes   es  col•loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
Les aixetes  i les   manetes de les portes   s’accionen   mitjançant  mecanismes  de pressió o palanca.
El paviment és no lliscant.
Els   indicadors  de serveis   d’homes   o   dones   han  de   permetre   la   lectura  tàctil amb senyalització   “Homes-Dones”   sobre la maneta, mitjançant una lletra  “H” (homes) o “D” (Dones) en alt relleu.
1.3    Mobiliari urbà adaptat.
1.3.1    Condicions generals.
Un element de mobiliari urbà es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
Ser accessible a através d’un itinerari adaptat.
La seva  ubicació   permet   sempre l’existència  d’una  banda de  pas  lliure  d’obstacles  de 0,90 m d’amplada per 2,10 m d’alçada.
Els   elements   sortints   i/o   volants   que   són  superiors a 15 cm de vol i que limiten amb itineraris tenen com a mínim un element fix i perimetral entre  0 i 0,15 cm  d’alçada perquè puguin  ser detectats  pels  invidents,  o bé  s’han de  situar a  una  alçada  igual o superior a 2,10 m.
Els elements  que hagin  de ser  accessibles  manualment  estan  situats a una alçada d’entre 1 m i 1,40 m d’alçada.
1.3.2    Elements urbans diversos
Els elements urbans es consideren adaptats si compleixen els requisits de disseny següents:
Els  elements  d’accés  al recinte tenen una amplada mínima de 0,90 m, una alçada mínima de 2,10 m i han d’estar convenientment senyalitzats.
El mobiliari d’atenció al públic té, totalment o parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m.  Si disposa  solament d’apropament  frontal, la part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m  d’alçada,  en una amplada de  0,80 m  com a  mínim,  queda  lliure  d’obstacles per permetre l’apropament d’una cadira de rodes.
La taula  ha  de tenir  una alçada màxima  de  0,80 m. La  part  inferior,  entre 0,00 i 0,70 m d’alçada,  i  en una  amplada de  0,80 m  com a  mínim ha  de quedar  lliure  d’obstacles per permetre l’apropament d’una cadira de rodes.
L’element més alt manipulable dels aparells telefònics se situa a una altura màxima d’1,40 m  com a màxim.  En el cas que  l’aparell   telefònic  se  situï  dins  d’una  cabina  locutori, aquesta  ha de tenir  unes dimensions  mínimes de 0,80 m d’amplada i  1,20 m  de fondària lliures  d’obstacles i  el terra  ha de  quedar enrasat  amb el paviment circumdant.   L’espai d’accés a la cabina té una amplada lliure mínima de 0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.
Els elements per impedir el pas de vehicles estan separats a una distància de 0,90 m i tenen una alçada mínima de 0,80 m.
En grades i zones d’espectadors, la plaça d’un espectador per a usuaris amb cadira de rodes té unes dimensions mínimes de 0,80 m d’amplada i d’1,20 m de fondària.
Els polsadors s’han de situar entre 1,00 m i 1,40 m d’alçada.
Els suports verticals de senyals i semàfors en una secció de caires arrodonits i es col•loquen preferentment  a la part  exterior  de la vorera.  Si  no  hi  de  diámetroha   vorera  o  la seva amplada és inferior a 1,50 m  es col•loquen  tocant  a les façanes o subjectes a aquestes. En parcs i jardins se situen en àrees enjardinades o similars.
Quan   s’instal•lin   semàfors acústic, aquests han  d’emetre un  senyal  sonor  indicador del temps de pas per a vianants, a petició de l’usuari mitjançant un comandament a distància.
1.3.3    Elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública.
Els elements  de  protecció  i senyalització de les obres en la via pública  han de complir les condicions següents:
Les  bastides,  rases  o  qualsevol   tipus   d’obres  a  la  via  pública  s’han  de  senyalitzar i protegir mitjançant barrats estables i continuats que restin il•luminats tota la nit.
S’han  de  col•locar  els  elements  de  protecció  i  senyalització de   forma que les persones amb disminució visual puguin detectar a temps l’existència de l’obstacle.
No s’han d’utilitzar cordes, cables o similars.
Hi  ha d ’haver  un nivell  d’il•luminació  mínim  de    10   lux   per   advertir   la   presència d’obstacles o desnivells.

ANNEX 2
Normes d’accessibilitat a l’edificació

2.1    Nivell d’accessibilitat exigible per a usos públics en edificis de nova construcció.

2.2    Itinerari adaptat
Un itinerari es considera adaptat quan compleix els requisits següents:
No hi  ha  d’haver cap  escala  ni graó aïllat. (S’admet, a l’accés de l’edifici, un desnivell no superior a 2 cm, i s’arrodonirà o bé s’aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º) ha de tenir una amplada mínima  de 0,90 m i  una  alçada  lliure  d’obstacles  en  tot  el  recorregut de 2,10 m.
En  cada planta  de  l’itinerari adaptat d’un edifici hi ha d’haver un espai lliure de gir  on es pugui inscriure un cercle de 1,50 m de diàmetre.
Els  canvis de  direcció, l’amplada  de  pas  ha  de permetre inscriure un cercle d’1,20 m de diàmetre.
Les  portes  han de tenir  com a mínim una amplada de 0,80 m i una alçada mínima de 2 m.
En  cas de  portes de  dos o més  fulles,  una d’elles  haurà  de tenir una amplada de 0,80 m.
A les dues bandes d’una porta existeix un espai lliure, sense ser escombrat per l’obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d’1,50 m de diàmetre (excepte a l’interior de la cabina d’ascensor).
Les manetes  de  les portes  s’ha d’accionar mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Quan  les portes  siguin de vidre,  llevat del cas en què aquest sigui de seguretat, tindran un sòcol  inferior  de 30 cm  d’alçada,  com a mínim. A  efectes  visuals  ha de tenir una franja horitzontal  de 5 cm  d’amplada, com  a  mínim, col•locada a 1,50 m d’alçada i amb marcat contrast de color.
El paviment és no lliscant.
Els pendents longitudinals de les rampes són:
Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim.
Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim.
Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim.
S’admet un pendent transversal màxim del 2% en rampes exteriors.
Les  rampes  disposen  de  baranes  a  ambdós costats.  Així  mateix,  han  d’estar limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del terra, per evitar la sortida accidental de rodes i bastons.
Els  passamans  de les baranes  estan  situats  a  una alçada  entre 0,90 i 0,95 m,  i  tenen un disseny  anatòmic  que permet  d’adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó  de  diàmetre entre  3 i 5 cm,  separat,  com a mínim 4 cm dels paraments verticals.
La  llargada  de  cada  tram  de rampa   és  com  a màxim de  20 m. En  la  unió de trams de diferent  pendent  es  col•loquen replans intermedis. Els replans intermedis han de tenir una llargada mínima en la direcció de circulació d’1,50 m.
A  l’inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d’1,50 m de llargada com a mínim.
La  cabina  d’ascensor  té  unes dimensions d’1,40 m en el sentit de l’accés i d’1,10 m en el sentit perpendicular.
Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m, i les botoneres, tan interiors com de replà, s’han de col.locar entre 1,00 m i 1,40 m  d’alçada  respecte al terra. Les botoneres han de tenir la numeració en Braille o en relleu.
Al costat de la porta de l’ascensor i a cada planta hi ha d’haver un número en  alt relleu que identifiqui la planta, amb  una dimensió mínima de 10 x 10 cm i a una alçada d’1,40 m  des del terra.
Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques,  d’una amplada mínima de 0,80 m, i davant d’elles es pot inscriure un cercle d’un diàmetre d’1,50 m.
Els passamans  de la cabina  han de tenir un disseny anatòmic que  permeti d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre  3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
2.3    Itinerari practicable.
Un itinerari es considera practicable quan compleix els requisits següents:
Té  una  amplada  mínima  de 0,90 m  i una alçada de 2,10 m totalment lliure d’obstacles en tot el recorregut.
No inclou cap tram d’escala.
A les dues bandes d’un graó hi ha un espai lliure pla amb una fondària mínima d’1,20 m. L’alçada màxima d’aquests graons és de 14 cm.
En  els edificis  en  què per  normativa  sigui obligatòria la instal•lació d’un ascensor només s’admetrà  a  l’itinerari l’existència d’un graó, com a màxim  de 12 cm d’alçada, a l’entrada de l’edifici.
Les rampes han de tenir un pendent màxim del 12% amb una llargària màxima, sense replà, de 10 m. El pendent transversal màxim ha de ser del 2% en rampes exteriors.
En els dos extrems de les rampes hi ha un espai lliure amb una fondària d’1,20 m.
En els canvis de direcció l’amplada de  pas  haurà de permetre inscriure un cercle d’1,20 m de diàmetre.
Com a mínim, en un costat d’una rampa ha d’existir un passamà a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m.
Les portes o passos entre dos espais han de tenir com a mínim una amplada de 0,80 m i una alçada de 2.00m. Les manetes  de les portes s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
A les  dues bandes de  qualsevol  porta inclosa dins un itinerari practicable hi ha d’haver un espai lliure sense ser  escombrat   per  l’obertura  de la porta, on  sigui  inscrivible un cercle d’1,20 m de diàmetre (excepte a l’interior de la cabina d’ascensor).
Les portes de cabina de l’ascensor  són  automàtiques, mentre  que  les de recinte poden ser manuals. Totes dues tenen una amplada mínima de 0,80 m.
La   cabina   de l’ascensor ha   de tenir, com a mínim, unes   dimensions  d’1,20 m en el seu sentit d’accés, de 0,90 m en el sentit perpendicular i una superfície mínima d’1,20 m².
En  l’espai   previst  per  a un ascensor   practicable   no  es   permetrà  la col•locació de cap ascensor que no tingui, almenys, aquesta consideració.
A l’espai situat davant la porta de l’ascensor, s’hi ha de poder inscriure un cercle 1,20 m de diàmetre sense ser escombrat per l’obertura de la porta.
Les botoneres   de   l’ascensor,  tant de  cabina com de replà s’han de col•locar a una alçada d’entre 1,00 m i 1,40 m respecte al terra.
2.4    Elements de l’edificació adaptats.
2.4.1    Aparcament
Una plaça d’aparcament és adaptada si:
Té unes dimensions mínimes per al vehicle de 2,20 mx4,50 m
Té un espai d’apropament, de 0,90 m d’amplada, que pot ser compartit i que ha de permetre la inscripció d’un cercle d’1,50 m de diàmetre davant la porta del conductor.
L’espai d’apropament està comunicat amb un itinerari d’us comunitari adaptat.
És senyalitzada amb el símbol  d’accessibilitat a terra i un senyal vertical en un lloc visible, amb la inscripció “reservat a persones amb limitacions”.
2.4.2    Escales en edificis d’ús públic.
Les escales en edificis d’ús públic han de complir les condicions següents:
L’alçada  màxima  del graó  és  de 16 cm i  l’estesa  mínima,  de 30 cm (a  les escales  amb projecció  en planta  no recta  hi ha  d’haver la dimensió mínima d’estesa de 30 cm a 40 cm per la part interior).
L’estesa no presenta discontinuïtats on s’uneix amb l’alçària.
L’amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m
El nombre màxim de graons seguits, sense plà intermedi, és de 12.
Els replans intermedis tenen una llargada mínima d’1,20 m.
Es disposa de passamans a tots dos costats.
Les baranes de les escales tenen una alçada d’entre 0,90 i 0,95 m. Els passamans de l’escala tenen un disseny anatòmic que permeti d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un  tub  rodó de  diàmetre entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.
2.4.3    Cambra higiènica adaptada.
Característiques que haurà de reunir una cambra higiènica adaptada:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m, en obrir-se cap enfora o ser corredisses.
Les manetes de les portes s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Hi haurà d’haver entre 0 i 0,70 m d’alçada respecte a terra, i un espai lliure de gir d’1,50 m de diàmetre.
L’espai d’apropament  lateral al wàter, la  banyera,  la dutxa i el bidet i frontal al rentamans serà de 0,80 m com a mínim.
Els rentamans no tindran peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús.
Es disposarà de dues barres de suport a una alçada entre  0,70 m i  0,75 m, perquè   permeti agafar-s’hi amb força en la transferència lateral a wàters i bidets. La barra  situada al costat de l’espai d’apropament serà batent.
Els miralls tindran col•locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra.
Tots els accessoris i mecanisme es col•locaran a una alçada  no superior  d’1,40 m i no inferior a 0,40 m.
Les aixetes s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Les aixetes de les banyeres es col•locaran al centre, i no als extrems.
El paviment serà no lliscant.
Hi haurà indicadors  de serveis d’homes o dones  que permetran  la   lectura  tàctil, amb senyalització “Homes-Dones” sobre  la maneta,  mitjançant  una  lletra  “H” (homes) o “D” (Dones) en alt relleu.
2.4.4    Dormitori en edificis d’ús públic.
Un dormitori es considera adaptat quan compleixi les condicions següents:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
Hi haurà un espai de gir d’1,50 m de diàmetre, com a mínim.
Els  espais d’apropament  lateral  al llit  i frontal a l’armari i mobiliari  tindran una amplada mínima de 0,80 m.
En cas d’haver-hi el llit doble, tindran l’espai d’apropament per tots dos costats.
Tots  els mecanismes  d’accionament  es col•locaran a  una alçada  no superior a 1,40m i no inferior a 0,40 m.
Les manetes de les portes s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
2.4.5    Vestidors en edificis d’ús públic.
Un vestidor es considera adaptat quan compleixi les condicions següents:
Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
Els  espais  de circulació  interior  hauran de  tenir  una amplada mínima de 0,90 m i en els canvis de direcció l’amplada de pas haurà de permetre d’inscriure-hi un cercle d’1,50 m de diàmetre (sense ser escombrat per l’obertura de cap porta).
Almenys haurà d’existir espai lliure de gir a l’interior de la peça on  es pugui  inscriure un cercle de diàmetre d’1,50 m sense ser escombrat per l’obertura de cap porta.
L’espai d’apropament lateral a  taquilles,  bancs,  dutxes i  mobiliari  en general  tindrà una amplada mínima de 0,80 m.
L’espai  d’utilització  d’almenys  una dutxa   tindrà   unes   dimensions mínimes de 0,80 m d’amplada i d’1,20 m de fondària a més de l’espai d’apropament lateral. La base d’aquesta dutxa quedarà enrasada amb el paviment confrontant amb solució de continuïtat; disposarà d’un seient fiable  fixat al costat curt de l’espai i de dimensions mínimes 0,40 m x 0,40 m.                                                                                   Les   aixetes   es col•locaran   al centre del   costat  més llarg, a  una alçada respecte al terra d’entre 0,90 m i 1,20 m i s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Tots els   accessoris i   mecanismes   es col•locaran a   una alçada  no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
El paviment serà no lliscant.
En   els   vestidors   emprovadors   existirà   almenys   un espai   que  es  pugi tancar d’unes dimensions que permetin d’inscriure-hi un cercle d’1,50 m de diàmetre sense ser escombrat per l’obertura de cap porta.
Les manetes de les portes s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Hi   haurà   indicadors   de serveis   d’homes o dones   que  permetran  la lectura tàctil, amb senyalització   “Homes-Dones”   sobre  la maneta  mitjançant una lletra “H” (homes) o “D” (dones) en alt relleu.
2.4.6    Mobiliari en els edificis d’ús públic
Característiques del mobiliari adaptat:
Els elements sortints i/o volats que siguin superiors a 0,15 m  de volada i  que   limitin amb itineraris   tindran com   a mínim un element fix i perimetral entre 0,00 m i 0,15 m d’alçada perquè   puguin ser   detectats per invidents, o bé se situaran a una alçada igual o superior a 2,10 m.
Els elements de comandament (polsadors,  brunzidors,  alarmes i  porters  electrònics) se situaran entre 1,00 m i 1,40 m d’alçada.
El  mobiliari   d’atenció al   públic tindrà, totalment   o   parcialment, una   alçada   màxima respecte al terra de 0,85 m. Si disposa  solament d’apropament frontal, la part inferior, entre 0,00 m   i   0,70 m   d’alçada   en   una   amplada de   0,80 m  com a mínim,  quedarà  lliure d’obstacles per permetre l’apropament d’una cadira de rodes.
La taula tindrà una alçada màxima de 0,80 m.
La  part   inferior,   entre  0,00 i 0,70 m d’alçada, i en una amplada de 0,80 m com a mínim, haurà de quedar lliure d’obstacles per permetre l’apropament d’una cadira de rodes.
L’element més alt manipulable dels aparells telefònics ha d’estar situat a una altura màxima d’1,40 m com a màxim. En  el cas que l’aparell telefònic se situï dins d’una cabina locutori, aquesta haurà de tenir unes dimensions  mínimes de 0,80 m d’amplada i 1,20 m de fondària lliures d’obstacles i el terra queda enrasat amb el paviment circumdant. L’espai d’accés a la cabina haurà de tenir una amplada mínima de 0,80 i una alçada mínima de 2,10 m.
La plaça d’espectador per a usuari amb cadira  de rodes tindrà unes dimensions mínimes de 0,80 m d’amplada i d’1,20 m de fondària.
2.4.7    Interior de l’habitatge.
Un habitatge es considera adaptat quan:
Les portes i les obertures de pas tenen una amplada de 0,80 m com a mínim i una alçada no inferior a 2,00 m.
Les manetes de les portes s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
En les cambres higièniques les portes s’obren cap en fora o són corredisses.
Hi ha, com a mínim, una cambra higiènica adaptada, formada per un lavabo, un wàter i una banyera o dutxa.
Els   passadissos   tenen   una amplada mínima   d’1,10 m. En   els   recorreguts interiors de l’habitatge, per   assegurar   la maniobrabilitat   d’una cadira de rodes, cal considerar que el diàmetre mínim necessari per efectuar un gir complet és d’1,50 m.
A   les cuines   hi ha,   entre   0,00  i  0,70 m d’alçada respecte al terra, un espai lliure de gir d’1,50 m de diàmetre com a mínim.
Les aixetes s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.
Les  claus de pas,  mecanisme elèctrics, porters automàtics,  timbres, quadres  generals, etc. han d’estar a una alçada mínima de 0,40 i màxima d’1,40 m sobre el terra, i a una distància de 0,60 m de les canonades.
2.5    Accessibilitat en edificis d’ús privat de nova construcció sense ascensor obligatori.
En  aquells edificis  que, excloent  la planta  d’accés, en  computar  la part sobre i/o per sota d’aquesta, tinguin unes característiques que compleixin l’expressió:

(S/30) x N x P <=100

en  què  S  és la superfície construïda,  N  el nombre d’entitats (habitatges, locals etc.) i P el nombre  de  plantes, només  s’haurà  de  grafiar  en  els  plànols  de  fonaments, estructura i distribució del  projecte  l’espai per a la futura ubicació d’un ascensor practicable, així com la seva connexió amb un itinerari també practicable.
En aquells edificis en què no es compleixi l’expressió recollida en l’apartat anterior, l’espai disposat per allotjar l’ascensor practicable haurà de complir els requisits següents:
Tenir comunicació directa amb un espai practicable.
Disposar d’unes dimensions que permetin la possible ubicació d’un ascensor practicable.
Tenir  la consideració  d’element  comú de l’edifici i estar sotmès, en la documentació de la declaració  d’obra nova i escriptura de divisió horitzontal, a una clàusula de servitud que en permeti la utilització, en cas de necessitat, com a fossat d’ascensor.
Estar  previst  de tal manera  que  en el  moment  de la  instal•lació de  l’ascensor  no calgui modificar  ni  els  fonaments  ni l’estructura  ni les  instal•lacions  existents, de manera  que puguin realitzar-se les obres per l’espai comunitari de l’edifici, sense  haver  d’actuar mai a l’interior de cap entitat.
Les  memòries  dels projectes bàsics dels edificis que no compleixin l’expressió  esmentada incorporaran  la  justificació  tècnica de  la previsió  de  l’ascensor. Les  seves  disposicions hauran de quedar reflectides als plànols de  distribució i seccions. Igualment, en  el projecte executiu haurà de quedar reflectit  en els plànols  de  fonaments,  estructura  i  instal•lacions amb la seva justificació constructiva.
ANNEX 3
Normes d’accessibilitat en el transport.

3.1    Barreres arquitectòniques en el transport.
3.1.1    Parades i estacions adaptades.
Es poden distingir tres tipus de parades en el transport terrestre urbà i interurbà: parades  de transport ferroviari, parades d’autobús i parades d’automòbils.
3.1.2    Parades d’autobús adaptades.
Les parades d’autobús adaptades compliran les següents prescripcions:
El nivell d’aixecament de la vorera sobre la rasant del carrer serà de 0,10 m.
El nivell d’aixecament local de la vorera en la zona d’accés a l’autobús serà de 0,20 m.
La   marquesina   disposarà   d’una    superfície   lliure de 0,90 m x 1,20 m, reservada  en la col•locació de cadires de rodes, cotxes o altres estris d’ajut.
Les   marquesines   no poden tenir   parets de vidre  o similars transparents, a menys que  se senyalitzi la superfície amb elements opacs.
Sota la marquesina, si n’hi ha, l’alçada mínima lliure serà de 2,10 m.
3.1.3    Estacions de transport ferroviari adaptades.
En les estacions de transport ferroviari, pel que fa a l’accessibilitat, cal tenir en  compte dos aspectes:
Accessibilitat en la comunicació, segons criteris establerts en l’annex 4.
Accessibilitat  pel  que  fa a   barreres  arquitectòniques,  en la qual s’han de considerar tres conjunts   d’espais:   l’accés  a les instal•lacions,  la circulació dels espais de servei i l’espai d’accés als vehicles.
3.1.3.a)    Accés a les instal•lacions.
Es facilitarà l’accés a totes les dependències i vehicles als  gossos pigall, segons s’estableix a la   Llei   10/1993,   de 8 d’octubre,   que   regula   l’accés  a l’entorn  de les persones amb disminució   visual   acompanyades   de   gossos pigall (DOGC núm. 1809, de 15.10.1993).
Les   baranes   d’accés   a les instal•lacions   compliran les prescripcions dels annexos  1 i 2 d’aquest Decret i, a més a més, seran de colors contrastats.
La   unió   entre la via   pública   i els accessos   a  les instal•lacions es realitzarà mitjançant itineraris   de vianants o   mixtos adaptats   segons   els   conceptes  que  estableix l’annex 1 d’aquest Decret.
3.1.3.b)    Circulació en els espais de servei.
Els espais de serveis estaran units als accessos a les instal•lacions i als  vehicles  mitjançant itineraris adaptats, segons el concepte establert a l’ annex 2 d’aquest Decret.
3.1.3.c)    Espai d’accés als vehicles
Les vores   de les andanes   se senyalitzaran  a terra  amb una  franja de textura diferenciada respecte  la resta  del paviment. La franja  tindrà  visualment   una coloració destacada de la resta del paviment.
Per   reposar   les persones   amb mobilitat reduïda es disposaran suports isquiàtics a 0,75 m d’alçada sobre el terra com a màxim i a 0,70 com a mínim,separats 20 cm de la paret.
El   sistema   d’interfonia   des   de   l’andana   amb   el personal  de control ha de poder ser manipulat a una alçada màxima d’ 1,00 m sobre el terra.
A les andanes hi haurà un nivell d’il•luminació mínim de 20 lux.
3.2    Vehicles adaptats.
Als efectes d’accessibilitat, en tot vehicle s’han de considerar tres tipus d’activitat: pujada i baixada, circulació interna i àrea de passatgers.
3.2.1    Pujada i baixada del transport públic
3.2.1.a)    Transport públic col•lectiu.
El pas,   tant   d’entrada   com   de sortida, tindrà  una   amplada   mínima  de 0,80 m lliures d’obstacles; en el cas  que es produeixi en ambdós sentits serà superior a 1,20 m i inferior a 1,60 m,  i s’instal•laran  en cas de  portes dos fulls corredissos de 0,60 m mínim i de 0,90 m màxim cadascun.
Hi haurà una indicació clara i comprensible de la destinació de cada servei.
El nivell  del terra  dels autobusos serà a 30 cm de la alçada com a màxim.                En aquells casos en  què  es fes  impossible  la  implantació dels vehicles de plataforma baixa, l’adaptació es farà d’acord amb les característiques particulars que es defineixen per a cada cas.
El terra dels vehicles quedarà enrasat amb el paviment superior de les andanes del transport ferroviari. A aquest  efecte  s’admetrà   l’ajut   amb   rampes curtes plegables, evitant que el desnivell superi els 10 cm i que la rampa tingui més d’1,10 m de llargada.
3.2.1.b)    Transport per comanda.
El   transport   per   comanda   que   sigui   necessari afegir al transport regular amb caràcter complementari  (taxi, furgonetes taxi o similars)  haurà de ser adaptat. Serà obligatori l’ajut del conductor inclòs en el cas de vehicles adaptats.
3.2.2    Circulació interior.
3.2.2.a)    Espai de circulació
La circulació interior d’un vehicle adaptat ha de complir els requisits següents:
Hi ha d’haver un espai lliure per a girs d’1,50 m de diàmetre.
El   pas  lliure tindrà una  amplada  mínima de  0,90 m en l’espai de circulació.          En l’àrea de passatgers el pas es pot reduir a una amplada de 0,40 m a 0,55 m.
Els   desnivells   sobtats   no   superaran   els   2 cm   i   estaran   sempre   marcats  amb una senyalització de cantell contrastada visualment.
Les   rampes   interiors   no superaran   1,10 m   de llargada   màxima, i en cap cas el 6% de pendent màxim. El sostre dels passadissos tindrà una alçada lliure de 2,10 m com a mínim.
Les portes interiors estaran separades un mínim de   0,25 m de les cantonades, i  l’amplada serà igual al mínim establert per a les portes d’accés.
Quan les portes siguin de vidre aquest tindrà  un sòcol inferior de  30 cm  d’alçada,  com  a mínim, i una franja horitzontal de  5 cm d’amplada, com a mínim,  col•locada  a  1,50 m d’alçada i amb marcat contrast de color.
Els mecanismes   i instruments   d’accionament   han de   ser   una alçada sobre el paviment superior a 0,80 m i inferior a 1,10 m.
Els senyals   d’avís es   col•locaran   al sostre   en llocs   visibles  tant per als passatgers que viatgen asseguts com per als que ho fan dempeus.
3.2.2.b)    Àrea per als passatgers.
L’àrea de passatgers d’un vehicle adaptat està integrada  per dues zones: plataforma  i  àrea de seients.
Per   a l’àrea   de seients   es   compliran les   mesures  d’accessibilitat de mobiliari adaptat: 0,50 m d’alçada de seient, 0,75 m de separació mínima entre espatlleres de seients i 0,65 m d’alçada lliure d’obstacles sota taules plegables.                     L’amplada   mínima lliure d’un seient serà de 0,50 m en tot tipus de transport.
La   plataforma   contindrà   un espai   de gir  on es pugui inscriure un cercle   d’1,50 m   de diàmetre   i una zona   d’emmagatzematge   per   a   cadires  i altres  estris   d’ajut  així com d’equipatges, amb unes  dimensions mínimes  d’1,20 m x 1,80 m, que  es  podrà   combinar amb l’àrea de seients.
3.3    Targeta d’aparcament per a vehicles que portin persones amb mobilitat reduïda: model.
La targeta a què fa referència l’article 42 tindrà les característiques que segueixen:


ANNEX 4
Criteris d’accessibilitat en la comunicació.

4.1    Definició de barreres de comunicació.
Barreres  de  comunicació son  les limitacions  que els sistemes d’informació i comunicació habituals  comporten  per a  determinades  persones  que  tenen  alteracions  o  discapacitats sensorials o d’altres tipus.
4.2    Principals tipologies d’alteracions i discapacitats que afecten  la comunicació.
Les   alteracions   i discapacitats poden   afectar   una funció de  la persona  de forma total o parcial.
També   cal tenir   present que les   dites   alteracions o  discapacitats poden presentar-se de forma aïllada o bé conjuntament amb alguna altra discapacitat greu o lleu que afecti a altres funcions de la persona.
Alteracions de la visió:   ceguesa, i   totes   aquelles   que   afectin   a   l’agudesa   visual,  el cromatisme i la fotofòbia.
Alteracions   de   l’audició   i   la    parla: sordesa,   hipoacúsia,   sordesa-mudesa,   trastorns psicomotrius, etc.
Alteració de la visió i audició: sordesa-ceguesa.
Altres   trastorns   que   poden   dificultar   o   alterar la comunicació: dislèxia, afàsia, retard mental, autisme, psicosi infantil, paràlisi cerebral.
L’estrangeria amb desconeixement de la llengua del país  comporta també limitacions en la comunicació.
4.3    Definició de l’accessibilitat en la comunicació.
Un servei o equipament es considera accessible pel que fa a la comunicació quan  garanteix el dret   de totes   les persones   a la   informació   i/o  comunicació bàsica i essencial que es necessita per al seu ús.
El sistema escrit o el pictogràfic es considera accessible si compleix els requisits següents:
És  detectable la seva presència per un usuari que s’apropi amb un mitjà de transport des de 200 m de distància.
És detectable la seva presència   per a un usuari  que s’apropi com a vianant des de 50 m de distància.
Disposa  de mitjans complementaris de tipus sonor per a la seva comprensió per a persones amb limitació total o parcial de la visió.
Si   la senyalització   està ubicada a  l’interior  d’un edifici o en un recinte d’ús públic per a vianants, permetrà la seva identificació tàctil mitjançant relleu i contrast de colors.
4.4    Accessibilitat en la comunicació.
4.4.1    En l’urbanisme.
La   senyalització   dels itineraris   de vianants, elements  d’urbanització i d’altres elements urbans   diversos, en forma   de rètols o senyals,  haurà de  tenir  un contorn nítid, coloració viva  i  contrastada  amb el fons, lletres  de  4 cm  d’alçada mínima, a 1,50 m del terra i que permetin  l’aproximació  de  les persones  a 5 cm. En el cas d’estar il•luminades, ho estaran sempre  des de l’exterior, a  fi de facilitar-ne  la lectura pròxima, i es col•locaran de manera que no constitueixin obstacle.
4.4.2    En l’edificació.
Les   instal•lacions de   sistemes   d’alarma  hauran de funcionar sistemàticament de manera sonora i lluminosa, ambdues amb la mateixa intensitat.
4.4.3    En el transport.
a) Autobusos urbans i metropolitans,
Els vehicles adaptats de nova adquisició hauran de disposar i mantenir en servei un sistema de   megafonia  que informi al seu interior, amb antelació, de cada parada, i a l’exterior, del número de línia.
Aquestes indicacions hauran de figurar escrites en un sistema de retolació adequat.
b) Metro i ferrocarril.
Les unitats de nova adquisició  o que  hagin  de ser remodelades disposaran d’un sistema de megafonia en les mateixes condicions establertes per als autobusos a l’apartat anterior. Així mateix pel que fa al sistema de retolació.
4.4.4    En el mitjans de comunicació de masses.
Els anuncis  que facin les administracions públiques catalanes d’interès general  que puguin afectar  a tots els ciutadans, que siguin difosos pels mitjans de comunicació, seran efectuats en idèntica proporció pels mitjans escrits i pels àudiovisuals.
El  Departament  de  Benestar Social fomentarà el fet que les empreses editorials en l’àmbit de Catalunya,  facilitin  l’accés, mitjançant els procediments informàtics adequats, dels seus fons de publicacions a les persones cegues amb visió parcial.
4.5    Principals   recursos   tècnics   i   humans   per   fer   accessibles els sistemes ordinaris d’informació i comunicació.
4.5.1    Recursos per compensar les alteracions o discapacitats de la visió.
Sistema d’escriptura:
Ceguesa:
Conversió al sistema Braille.
Utilització   d’ordinadors   amb   les   adaptacions que permetin l’ús del sistema Braille o la conversió en veu.
Enregistrament sonor en el suport tecnològic adequat.
Visió parcial:
Contorn, mida, contrast i color adequats en els sistemes tipogràfics.
Utilització d’ordinadors amb les adaptacions que permetin l’ampliació de caràcters.
Sistemes de senyalització:
Ceguesa:
Transformació en el sistema tàctil adequat de mapes, plànols, i maquetes.
Sistemes sonors, com megafonia, timbres i sistemes d’emmagatzemament de veu.
Visió parcial:
Il•luminació, contorn, mida i color adequats.
Sistemes especials que permeten l’adaptació del cinema, teatre o similars.
4.5.2    Recursos per compensar les alteracions o discapacitats de l’audició i/o la parla.
Sistemes   de telecomunicació,   telèfons   de text,   sistemes  d’amplificació   del so, correu electrònic, escriptura manual i pictogràfica, videotext, telescrit, fax, comunicador, pantalles digitals, pannells informatius o similars.
Sistemes lluminosos: llums  centellejants, diferents colors, dispositius electrònics o acústics connectats a la llum o similars.
Sistemes tàctils: vibro-tàctil.
Sistemes d’interpretació: intèrpret de llenguatge de signes.
Pròtesis auditives: audífons i bucle magnètic.
4.5.3    Recursos   per   compensar   les   alteracions o   discapacitats   de   la  visió i audició conjuntament.
Els principals sistemes són el tàctil, el relleu i el guia intèrpret.
4.5.4    Per a les altres tipologies d’alteracions i discapacitat són adequats algun o la combinació de diversos dels sistemes proposats en els punts anteriors.
4.6    Principals   medis,   serveis   i   establiments   que cal  fer accessibles a la informació i comunicació:
Medi urbà.
Serveis públics.
Establiments d’ús públic.
Transports.
Mitjans de comunicació de masses.
Quadre de principals recursos tècnics i humans per  a les limitacions sensorials que afecten l’audició i la sordesa-ceguesa.
AO: ajudes òptiques.
AS: altres sistemes.
B: Braille
DV: deficiència visual (mida de la lletra i/o pictografia, color de la lletra i/o pictograma viu i  contrastat amb   el fons   en relleu   dins   d’un contorn   nítid,   proximitat  de lectura dins l’itinerari)
GI: guia intèrpret
I: intèrpret
L: llenguatge de signes
MI: mitjans informàtics
SX: servei central, fax, videotex i correu electrònic.

ANNEX 5
Reglament  de  règim   intern del   Consell   per   a   la Promoció de l’Accessibilitat i  la Supressió de Barreres Arquitectòniques.

Article 1
Règim jurídic
El consell  es regularà,  quant a  l’organització  i el  procediment  de  funcionament, per  les normes que s’estableixen en aquest Reglament i per la   Llei 13/1989,  de 14  de  desembre, d’organització,  procediment  i règim  jurídic de l’administració de la Generalitat, en   tot el que  no  preveu, i per les disposicions de caràcter general aplicable  als òrgans col•legiats de la Generalitat.

Article 2
Composició i funcionament
2.1    El   Consell   és   format   pels   membres   a què   fa   referència l’article   57 d’aquest Reglament, i  podrà acordar la constitució de grups de treball o ponències, que  tindran com a funció l’estudi dels temes concrets que es presentin a la consideració del Consell. Aquests grups o   ponències estaran  formats, en  cada cas, pels  tècnics  adequats  per a   cada  tema específic   i pel   secretari del Consell, que  farà les funcions   de coordinació i elaborarà els informes que li encarregui el Consell mateix.
2.2    El consell   podrà   encarregar   al   vice-president   la   formació de  grups de treball o ponències per raons d’operativitat.
2.3    Els òrgans   i les entitats   representades disposaran d’un suplent per cada membre del Consell, que el substituirà quan s’escaigui.

Article 3
De les funcions del Consell
3.1    Seran funcions del Consell:
a) Rebre   informació  sobre els projectes de normativa referents a matèries d’accessibilitat.
b) Assessorar i informar, quan sigui consultat, sobre temes relacionats amb l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació.
c) Fer   propostes per   al foment,  la millora  i  la difusió de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació.
d) Aprovar   l’informe   memòria de les activitats realitzades, que inclourà les dels grups de treball.
e) Si s’escau, aprovar per majoria absoluta dels seus membres  les propostes de modificació d’aquest Reglament de règim intern i elevar-les al conseller de Benestar Social per a la seva aprovació.
3.2    El consell   podrà   constituir   ponències   col•legials  o  unipersonals per a l’estudi de qüestions   concretes,   formades   pel   membre  o  els  membres  del Consell que designi el vice-president, auxiliats, si s’escau, per funcionaris o altres persones expertes.
Les ponències  que es puguin   crear hauran  de donar compte del seu treball en les sessions del Consell.
3.3    El Consell podrà delegar en el vice-president, o en alguna de  les ponències tècniques, aquelles   funcions   que, per la seva   complexitat o  per raons d’urgència, cregui necessari, llevat les funcions dels apartats d) i e).

Article 4
Del President
Correspon al president del Consell:
a) La   representació   formal   del   Consell  a   l’efecte  de  la   coordinació   i les relacions externes.
b) La convocatòria de les sessions i la fixació de l’ordre del dia.
c) Presidir les sessions i moderar el desenvolupament dels debats.
d) Exercir el dret a vot i decidir la votació en cas d’empat.
e) Acordar la convocatòria de la sessió extraordinària.
f) Visitar les actes i les certificacions dels acords del Consell.
g) Adreçar-se als organismes o les entitats representades en el   Consell   a fi que efectuïn la proposta   dels membres   que els han  de representar i dels seus suplents, així com nomenar els experts que en formaran part.
h) Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques  a la seva condició de president del Consell   i es   trobin dins   l’àmbit   de la coordinació   i de  les  relacions externes  a què es refereix l’apartat a) d’aquest article.

Article 5
Del vice-president
Correspon al vice-president del Consell:
a) Constituir, conjuntament amb el president i el secretari, la mesa del Consell.
b) Substituir el president, en cas d’absència o delegació i exercir-ne les funcions.
c) Fer les funcions de coordinació entre el Consell  i la   Comissió  Interdepartamental per a l’Accessibilitat, segons el que estableix l’article 9.
d) Formar els grups de treball o ponències quan li sigui encomanat pel Consell.
e) Designar un secretari d’actes de les sessions  en cas de malaltia o  absència  del  secretari del Consell.
f) Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a la seva condició,  exercint,  en tot cas, el seu dret de vot.

Article 6
Dels membres
6.1    Els membres  del Consell  i els seus  suplents que representin òrgans de la Generalitat seran nomenats pel titular del departament respectiu.
6.2    El conseller de Benestar Social nomenarà els membres del Consell  i els seus suplents que representin el Departament de Benestar Social, els membres titulars i els suplents de les entitats representades a proposta dels respectius presidents i fins a un màxim de 10 experts.
6.3    Els membres   del   Consell   perden   aquesta   condició   per  qualsevol  de les causes següents:
a) Per acord dels òrgans o les entitats representades, que ho comunicaran a la Secretaria del Consell.
b) Per   renúncia   de   l’interessat,  acceptada  pels  òrgans o  entitats  representades, que ho comunicaran a la Secretaria del Consell.
c) Per qualsevol declaració judicial que afecti la seva capacitat d’obrar o que inhabiliti per a l’exercici de qualsevol càrrec públic.
d) Aquells membres que ho siguin en representació de càrrec públic en cessar el seu càrrec.
e) Per defunció.

Article 7
Funcions dels membres
7.1    Correspon a tots i cadascun dels membres del Consell i els seus suplents:
a) La participació en els debats, efectuant propostes i plantejant mocions.
b) Exercir  el seu   dret a vot,   amb la facultat   de fer   constar   en  acta l’abstenció  i el vot reservat.
c) Formular precs i preguntes.
d) Totes aquelles  altres funcions que  siguin intrínseques  a la seva condició de membre del Consell.
7.2    Els membres  del   Consell   no podran   atribuir-se  la representació o les facultats del Consell,   llevat   que expressament   se’ls   hagin   atorgat   mitjançant   acord  amb l’òrgan col•legiat, i per a cada cas en concret.
7.3    Els membres  del   Consell   hauran   de   tenir   la   informació necessària per complir degudament les funcions que tenen assignades.
A   aquests efectes,   hauran de   formular   per escrit   la petició corresponent, adreçada a la Secretaria   del   Consell, i se’ls  posaran de manifest  tots els antecedents i la documentació corresponent,   sense que, amb caràcter general,   i tret   de  l’autorització   del secretari  del Consell, es puguin retirar de la Secretaria esmentada.

Article 8
Del la Secretaria del Consell
8.1    Les relacions   ordinàries del   Consell  amb els departaments de la   Generalitat i amb altres   autoritats i   organismes,   ens   i   particulars   que   puguin   tenir  relacions  amb ell s’efectuaran mitjançant la seva Secretaria.
8.2    Tots els mitjans personals o materials que se li adscriguin  s’integraran a  la Secretaria sota   la dependència   del seu titular, al  qual   correspondrà la custòdia de les actes i d’altra documentació relativa al Consell.
8.3    Correspondrà a la Secretaria del Consell, a més de les altres funcions  que li  atribueix el present   Reglament,  facilitar   als seus  membres  la  informació  i  l’assistència   tècnica  necessària per al millor desenvolupament de les funcions que tenen assignades.
8.4    El secretari del Consell serà nomenat pel conseller de Benestar Social.

Article 9
De   la connexió   entre e  l Consell  pe  r a la   Promoció  de l’Accessibilitat  i Supressió de Barreres Arquitectòniques i la Comissió Interdepartamental per a l’Accessibilitat.
El vice-president del Consell efectuarà la coordinació amb la Comissió donant informació i efectuant, quan s’escaigui, el trasllat de propostes i d’acords entre ambdós òrgans.
ANNEX 6
Símbols d’accessibilitat
6.1    Símbol internacional d’accessibilitat en urbanisme, edificació i transport.
Dimensió exterior: 15 x 15 cm, com a mínim, fins a 30 x 30 cm com a màxim.

6.2    Símbol internacional d’accessibilitat en la comunicació.
Dimensió exterior: 15 x 15 cm, com a mínim, fins a 30 x 30 cm com a màxim.


ANNEX 7
Principals paràmetres d’accessibilitat
Els problemes o dificultats que hom  pot trobar  en  l’entorn  físic  per  aconseguir  una completa autonomia de moviments es divideixen en quatre grups:
Dificultats de maniobra: són aquelles que limiten la capacitat d’accedir als diferents espais i de moure-s’hi.
Dificultats   per superar  desnivells:  són aquelles  que es  presenten quan s’ha de canviar de nivell.
Dificultats d’abast: són les derivades d’una limitació en les possibilitats d’arribar a objectes i de percebre sensacions.
Dificultats de control:  són les   que es   presenten   com   a   conseqüència  de  la pèrdua de capacitat per realitzar moviments precisos.
Els paràmetres de referència   que cal  tenir en compte a l’hora d’establir criteris de disseny dels diferents  elements  que componen l’entorn urbanitzat, els edificis i el transport són els que s’assenyalen a continuació.
7.1   Paràmetres antropomètrics.
7.1.1   En general, les dades antropomètriques d’una persona  que no utilitzi cadira de rodes són assimilables a les d’una persona amb plenitud de possibilitats físiques.
7.1.2   Les  dimensions  principals  d’una cadira  de rodes de tipus estàndard d’accionament manual son:
Llargada total: 110 cm.
Amplada total: de 65 a 70 cm.
Alçària del seient: de 48 a 52 cm.
Alçària total: 94 cm.
Diàmetre de les rodes: 60 cm.
Alçària del reposabraços: 71 cm.
Alçària del reposapeus regulable: aprox. 18 cm.
El reposapeus  i  els  reposabraços  acostumen  a ser  desmuntables,  la qual  cosa  facilita la mobilitat de l’usuari en determinades situacions.                                          7.1.3    Les  dades  antropomètriques  mitjanes  de  la  persona  en cadira  de  rodes  són  les següents:
7.1.3.1    Mides del contorn de planta:
Llargada total :115 cm (la de la cadira buida més 5 cm que  surten  els peus del reposapeus)
Amplada total: de 70 cm a 75 cm (la de la cadira  buida més 2,5 cm x 2 cm  que  surten  les mans i els colzes).
7.1.3.2     Altres mides:
Alçària del cap:  home, 133 cm; dona, 125 cm.
Alçària dels ulls: home, 122 cm; dona, 115 cm.
Alçària de les espatlles: home, 104 cm; dona, 99 cm.
Alçària del colze: home, 69 cm; dona, 69 cm.
Alçària de les cuixes: home, 66 cm; dona, 65 cm.
Alçària de la mà tancada: home, 38 cm; dona, 42 cm
Alçaria de les puntes dels peus: home, 20 cm; dona, 21 cm.
7.2    Paràmetres que faciliten la maniobra.
7.2.1    Moviment en línia recta.
Les amplades útils de pas són les següents:
80 cm: per superar un obstacle aïllat.
90 cm: per  circular (augmentar  a  100 cm  quan  el  recorregut  és desprotegit lateralment).
140 cm: per creuar-se  amb  un  usuari  de  cadira  de  rodes (augmentar  a 150 cm  quan  el recorregut és desprotegit lateralment).
180 cm: per  creuar-se dues  cadires  de  rodes (augmentar  a  200 cm  quan el recorregut és desprotegit lateralment).
7.2.2    Moviment que comporta canvi de direcció.
Pot tractar-se d’una rotació o d’un gir.
7.2.2.1    Rotació: canvi de direcció sense moure’s de lloc.
L’espai lliure necessari per fer aquest moviment amb una sola maniobra és el següent:
135 x 135 cm: per a una rotació de 90º.
135 x 150 cm: per a una rotació de 180º.
150 x 150 cm: per a una rotació de 360º.
7.2.2.2    Gir: canvi de direcció amb desplaçament.
L’espai  lliure  necessari  per efectuar un gir amb una sola maniobra es determina en funció del radi de gir; per a girs de 90º amb els radis més usuals són els següents:
(R: radi de gir;  Ll.I: llargada de  la maniobra  en  la  direcció inicial;  Ll.F:  llargada  de  la maniobra en la direcció final; A.F: amplada de maniobra en la direcció final)

R: 40; Ll.I: 135; Ll.F: 164; A.F: 105
R: 60; Ll.I: 149; Ll.F: 182; A.F: 97
R: 80; Ll.I: 162; Ll.F: 201; A.F: 92
R: 100 Ll.I 179; Ll.F; 221; A:F: 88

7.2.3    Moviment específic per franquejar una porta.
Es presenten característiques diferents si l’aproximació és frontal o lateral respecte al pla de la porta. En tots els casos es considera un pas útil de porta el que té 80 cm.
7.2.3.1    Aproximació frontal.
Obertura en el sentit de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 120 x 145 cm.
Àrea de maniobra darrere la porta: 140 x 175 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta: 30 cm.
Espai lliure lateral per tacar la porta: 50 cm.
Obertura en sentit invers de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 140 x 175 cm..
Àrea de maniobra darrera la porta: 120 x 145 cm.
Espai lliure lateral per obrir la porta: 50 cm.
Espai lliure lateral per tancar la porta: 30 cm.
7.2.3.2.    Aproximació lateral.
Obertura en el sentit de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 120 x 160 cm..
Àrea de maniobra darrera la porta: 120 x 220 cm.
Espai lateral lliure per obrir la porta: 70 cm.
Espai lateral lliure per tancar la porta: 130 cm.
Obertura en sentit invers de la marxa:
Àrea de maniobra davant la porta: 120 x 220 cm.
Àrea de maniobra darrera la porta: 120 x 160 cm.
Espai lateral lliure per obrir la porta: 130 cm.
Espai lateral lliure per tancar la porta: 70 cm.
7.2.4    Moviment específic per efectuar una transferència.
A   efectes   de   la supressió  de  barreres   arquitectòniques   es  diferencien   dos  tipus  de transferències.
En el  cas   d’un usuari   de   cadira   de rodes,   s’entén per   transferència  el moviment per instal•lar-se a la cadira de rodes o el moviment per abandonar-la.
En el  cas  d’una persona  ambulant  amb  dificultats  físiques,  s’entén  per  transferència el moviment que fa per canviar de la posició de peu dret a asseguda, o a l’inrevés.
7.2.4.1    Transferència d’un usuari de cadira de rodes.
Les principals condicions per poder efectuar una transferència son:
Disposar   de barres   de   suport   a  l’abast, que  tinguin les característiques especificades a l’epígraf 7.5.1.2
Que   el nivell de   seient   sigui   sensiblement igual que el de l’element al qual s’efectua la transferència: entre 48 i 52 cm.
Disposar d’espai suficient per acostar-hi la cadira i situar-la en la posició adequada.
7.2.4.2    Transferència d’un ambulant.
Les principals condicions per poder efectuar una transferència són:
Disposar de barres de suport a l’abast,  que tinguin les característiques  especificades a l’epígraf 7.5.1.2 sempre que el seient sigui a menys de 60 cm d’alçària.
Que  la alçària  dels   seients   no   sigui inferior a  45 cm, ja   que  en cas contrari presenten dificultats a les persones amb mobilitat reduïda a l’hora d’aixecar-se.
7.3    Paràmetres que faciliten la superació de desnivells.
7.3.1    Trajectes   en  els   quals   entre  el punt de  partença  i el  punt  d’arribada  hi  ha un desplaçament vertical i horitzontal:
Se salvaran mitjançant rampes que tinguin les característiques següents:
Pendent màxim en la direcció de circulació:
12% (recomanable10%), en trams de menys de 3 m de llargada.
10% (recomanable 8%), en trams de 3 a 10 m de llargada.
8% (recomanable 6%), en trams de més de 10 m de llargada.
Replans intermedis:
Tindran una llargada mínima en la direcció de circulació de 150 cm.
Pendent màxim transversal a la direcció de circulació: 2% en tots els casos.
Amplada de pas:
Es tindrà en compte el que s’assenyala al punt 7.2
Elements de suport:
Es dotaran de passamans amb les característiques assenyalades  a l’apartat  7.5.1 les rampes amb pendent longitudinal superior al 8%.
Protecció lateral:
Els trajectes que tinguin un desnivell lateral superior a 20 cm es protegiran amb una vorada longitudinal  d’una alçada  no inferior  a  5 cm, per  evitar  la sortida accidental de bastons i rodes.
7.3.2    Trajectes   en els   quals   entre el   punt de   partença i   el punt  d’arribada  hi ha un desplaçament vertical.
La rampa, i especialment, l’ascensor són els mitjans idonis en els trajectes verticals. L’escala, si bé no és accessible per als usuaris de cadira de rodes, pot  ser  utilitzada  per altres persones amb mobilitat reduïda, sempre que reuneixi les condicions que s’assenyalen més endavant.
7.3.2.1    La rampa:
S’ajustarà al que indica l’apartat 7.3.1
7.3.2.2    L’ascensor:
Les principals característiques a tenir en compte són:
Dimensions   interiors del pis   de la cabina: 140 cm  de profunditat  per  1,10 m d’amplada.
Aquestes dimensions s’han d’entendre  lliures de tot obstacle, inclòs  l’espai necessari per a l’obertura de portes.
Dimensions del replà i de la porta d’accés: S’ajustaran al que assenyala  el punt  7.2  per tal de garantir les maniobres d’entrada i sortida.
Disposició de la cabina respecte  el  replà: S’admeten  3,5 cm  de  separació  màxima  entre ambdós elements.
S’admet 1 cm de desnivell màxim entre ambdós elements.
Disseny i ubicació dels elements de comandament:
S’atindrà al que assenyala l’apartat 7.5.2.
Element de suport:
Seguint   la   part   inferior   de  la  cabina   es disposarà  un passamà  de les característiques assenyalades a l’apartat 7.5.1.1.
Paviment:
Tal com s’especifica a l’apartat 5.1.3.
7.3.2.3    L’escala.
Els principals paràmetres de referència són:
Característiques dels esglaons:
L’altura no serà superior a 16 cm (màxim recomanable, 14 cm).
L’estesa no serà inferior a 30 cm (mínim recomanable 32 cm).
En les escales de directriu no recta, hi ha d’haver  la dimensió  mínima  d’estesa a 40 cm de la cara interior.
L’estesa  s’acabarà   superficialment  amb  un  material   no  relliscós  i   no  sobresortirà  ni presentarà discontinuïtats on s’uneixi amb l’alçària.
Replans intermedis:
Tindran una llargada mínima de 120 cm.
El nombre màxim d’esglaons seguits sense replà intermedi no serà superior a 12.
Amplada de pas:
L’amplada de pas útil serà igual o superior a 100 cm (120 cm recomanable).
Elements de suport:
Es disposaran de passamans de les característiques assenyalades a l’apartat 7.5.1.1.

7.3.3    Petits desnivells sobtats:
S’admetran  petites  diferències  de nivell  entre dos elements del paviment d’un itinerari de vianants, sempre que no sigui possible resoldre l’acord mitjançant un element continu.
El desnivell  no s erà superior a  2 cm   i   s’arrodonirà  o  bé  s’aixamfranarà  el cantell a un màxim de 45º.
7.4    Paràmetres que faciliten les possibilitats d’abast.
Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es consideren tres tipus d’abast:
Manual: capacitat per abastar objectes amb les mans.
Visual: possibilitat de percebre imatges.
Auditiu: possibilitat de captar sons.
Els   usuaris   de cadira   de rodes,  en  general,  tenen  limitada la capacitat  d’abast manual i  visual,  ja  que  la  persona  ha  d’actuar  asseguda,  mentre  que els ambiliops i cecs tenen disminuïdes  les  possibilitats  d’abast visual,  i  els hipoacústics i sords, les de tipus auditiu, per deficiències en els òrgans visuals i auditius, respectivament.
7.4.1    Abast des d’una cadira de rodes
7.4.1.1    Abast manual sobre un pla horitzontal.
Es consideren els següents paràmetres bàsics:
70-85 cm: alçària confortable per actuar des de la cadira.
60 cm: abast frontal màxim en el pla.
180 cm: abast lateral màxim en el pla.
67 cm (recomanable 70): alçària mínima lliure sota el pla per poder-se apropar frontalment.
55 cm (recomanable 60):  profunditat  mínima   lliure   sota   el   pla   per  poder-se apropar frontalment.
7.4.1.2    Abast manual sobre un pla vertical.
Els paràmetres bàsics són els següents:
80-100 cm: d’alçària de màxim confort.
140 cm: alçària màxima per poder manipular objectes.
40 cm: alçària mínima per poder manipular objectes.
40 cm: distancia no útil a partir de la intersecció de dos plans verticals que formen un angle de 90º.
7.4.1.3    Abast visual.
Els paràmetres bàsics a tenir en compte són:
60 cm: alçària màxima de la part opaca d’ampits i proteccions a l’exterior.
110 cm: alçària màxima d’un pla horitzontal per tenir visió dels objectes que hi hagi situats.
90 cm: (recomanable 80): alçaria màxima  de la base   d’un mirall  per poder tenir una visió completa   de  la   pròpia   cara;  en   cas  de miralls col•locats a una alçària superior, caldria inclinar-los respecte a la vertical per assolir la mateixa visió.
7.4.2    Abast en les persones amb pèrdua total o parcial de la visió.
La limitació de la capacitat visual comporta dificultats per  detectar i  superar obstacles, per determinar direccions i per obtenir informacions gràfiques.
7.4.2.1    Detectar obstacles.
Els principals punts a tenir en compte per facilitar la detecció d’obstacles són:
Evitar obstacles sobresortints (senyalitzacions, marquesines, veles, etc.) en una alçària inferior a 210 cm.
Prolongar   fins a   terra   amb tota  la seva   projecció  en planta  qualsevol obstacle situat a una alçària inferior a 210 cm.
Situar   qualsevol   objecte   que pugui ser obstacle en un trajecte de vianants, si és possible, fora de l’àmbit de desplaçament d’un invident.
En el cas que això no sigui possible, se situarà completament adossat a l’element guia. S’entén   per àmbit   de  desplaçament  d’un invident l’espai definit per una banda de 90 cm d’amplària  i   210 cm  d’alçària,  comptada  en  perpendicular  al  pla  vertical  on  es  troba l’element que li serveix de guia.
Advertir  la  presència  d’un obstacle  o canvi de nivell permanent existent en un trajecte de vianants   amb   una franja   de   paviment   indicador  que   tingui  una amplada d’un metre, precedeixi   l’obstacle   en totes   les direccions   d’aproximació   i   tingui  una textura prou diferenciada respecte a la resta del paviment perquè pugui ser detectada amb el peu calçat.
Protegir   tot tipus   de   forats, ja  sigui cobrint-los de manera que l’element que serveixi de tapadora   no  sobresurti   del nivell   del  paviment   circumdant, o   bé   envoltant-los   amb proteccions sòlides de manera que la distància vertical entre la part inferior de la protecció i el paviment sobre el qual s’aixeca no sigui superior a 10 cm.
7.4.2.2    Determinar direccions.
Les persones amb dificultats de visió necessiten un element guia continu que els permeti en qualsevol moment, determinar o comprovar la direcció de desplaçament. Aquesta funció, la pot  fer un dels elements que configuren o delimiten l’espai (paret, mobiliari, tanca, vorada, etc.) o, en  el cas que aquest element adequat no hi sigui, un element expressament disposat (passamà, barana, franja de paviment amb textura diferenciada, etc.)
7.4.2.3    Obtenir informacions gràfiques.
Per possibilitar l’accés a la informació gràfica, cal tenir en compte els punts següents:
Els missatges que s’ofereixen per via visual  s’han de  complementar amb un sistema de via tàctil  (relleu, Braille, etc.)  o de  via  acústica  (parla,  codi sonor, etc.)  per  tal  que  puguin arribar als invidents.
Tenir cura de la mida, grafisme i color de les senyalitzacions  per facilitar-ne la comprensió a persones de capacitat visual minvada.
7.4.3    Abast en les persones amb pèrdua parcial o total d’audició.
La pèrdua de la capacitat auditiva comporta  essencialment  una  dificultat  de comunicar-se amb l’entorn. Els principals punts a tenir en compte per solucionar aquest problema són:
Disposar d’una clara i completa senyalització i informació escrita.
Completar els sistemes d’avís i alarma que utilitzen fons sonores, amb impactes visuals que captin l’atenció de les persones amb dificultats auditives.
7.5    Paràmetres que faciliten el control dels moviments precisos.
Als  efectes  de  la  supressió  de  barreres  arquitectòniques  es  considera  que la pèrdua de capacitat   per  realitzar  moviments  precisos  es  manifesta  en  la  dificultat  per  controlar l’equilibri del cos i per manipular objectes.
7.5.1    Control de l’equilibri
Per tal de facilitar  l’obtenció  i  el  manteniment  de  l’equilibri, cal  disposar  elements  de suport  que serveixin  d’ajut  per  executar un moviment o mantenir una positura i assegurar que els paviments no dificultin l’execució segura dels moviments.
7.5.1.1    Passamans.
Als efectes de la supressió de barreres arquitectòniques, s’entén per passamà tot element de suport  que  es  disposa  al  llarg  d’un  recorregut  o  al  voltant  d’un espai  com  a  ajut per desplaçar-se o com a suport per mantenir una positura determinada.
La col·locació de passamans té una importància especial en els casos següents:
Al llarg dels trajectes de vianants en rampa de pendent superior al 8%.
Al  llarg  dels  trajectes  de  vianants  en  rampa  que  presentin  un  desnivell  lateral  sobtat  superior a 20 cm.
Al llarg de tots els desnivells salvats amb graons.
Per garantir l’equilibri dintre dels elements en moviment.
Les  principals  característiques  a tenir  en  compte  en  el disseny  i en la disposició son les següents:
Fixació ferma de la part inferior, amb  una  separació  mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element.
Disseny anatòmic. Amb una forma que permeti adaptar-se a la mà i  amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó entre 4 i 5 cm de diàmetre.
Alçada de col·locació d’acord amb els següents criteris:
En rampa o pla a dos nivells:
per a ambulants, a 90-95 cm.
Per a usuaris de cadira de rodes, a 70-75 cm.
En escales: als replans, a 90-95 cm; als trams a 85 cm.
Situats a tots dos costats del trajecte.
Es prolongaran 45 cm més enllà del començament de la rampa o escala.
7.5.1.2    Barres.
Als  efectes  de  supressió  de  barreres  arquitectòniques,  s’entén  per  barra  tot element de suport col•locat prop d’un objecte determinat per tal de facilitar-ne l’ús.
La  disposició  de barres és  de gran  importància  per a la utilització dels aparells higiènics, excepte els lavabos, i també per efectuar tot tipus de transferències.
Les principals característiques que han de reunir són les següents:
Fixació ferma, amb una separació mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element.
Disseny anatòmic. Perfil Rodó, entre 4 i 5 cm de diàmetre.
Alçada de col·locació d’acord amb els següents criteris:
90-95 cm, si l’ha d’utilitzar una persona dempeus.
20-25 cm   per  damunt  de l’element  que  serveixi  de seient, si l’ha d’utilitzar una persona asseguda.
Situació i llargària adecuada en cada cas.
Cal preveure  les barres  abatibles  quan  les  fixes poden fer entrebancar alguna maniobra a una persona, sigui disminuïda o no.
7.5.1.3    Paviments.
Els paviments transitables cal que siguin:
No relliscosos a l’exterior i als serveis que disposin d’aigua.
De textura suficientment llisa i uniforme, que permeti el trànsit de les cadires de rodes.
Compactes.
Fixats fermament a l’element de suport.
7.5.2    Control de la manipulació.
Per facilitar  l’accionament  d’elements   de  comandament (interruptors,  aixetes,  manetes, etc.), cal tenir en compte els següents criteris bàsics:
Situar-los dins les àrees d’abast assenyalades a l’apartat 7.4.1.
Escollir un disseny  que permeti  l’accionament  de l’aparell, prescindint del moviment dels dits  de la mà  i del gir  del  canell,  és  a  dir, que  es  pugui  utilitzar  per  simple  pressió  o mitjançant el moviment del braç.

(95.086.014)

Back To Top